Dues guerres trasbalsen Europa i reactiven moviments de solidaritat i de No a la guerra. La d’Ucraïna va generar el primer trasbals per la proximitat geogràfica i emocional que inevitablement ens remet a la segona guerra mundial i a la guerra freda que ens va deixar. La de Gaza el segon trasbals per l’acarnissament d’uns enfrontaments que tenen els seus orígens al final de la primera guerra mundial (any 1917 amb la Declaració Balfour) i van seguir després de la segona.
El primer que provoca qualsevol guerra és una crisi alimentària pels que la pateixen, i en el cas d’Ucraïna, gran exportadora d’aliments, un increment de preus al mercat internacional que dificulta encara més l’accés a l’alimentació.
La guerra no és l’única acció que ataca la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Cada dia podem llegir notícies als mitjans sobre les dones assassinades per les seves parelles, els preus sota cost que sovint cobra la pagesia per les seves collites, els fertilitzants i conservants dels aliments que provoquen problemes de salut, l’explotació laboral als habitatges d’ús turístic, la desaparició de les platges atribuïda al canvi climàtic, l’impacte de les torres de molt alta tensió i les vies de comunicació en els ecosistemes naturals i humans, les armes blanques confiscades als carrers, o l’increment de la taxa de residus a Catalunya i l’abocament massiu de residus als països que són els nostres proveïdors. Una llista que mai s’acaba.
Europa intenta fer passos cap a la sostenibilitat amb l’aprovació de directives com la CSRD[1] que obliguin a les empreses a informar sobre els seus impactes ambientals, socials i de governança (ASG). Lògicament les empreses del sector de l’alimentació també les han de complir. Ara bé, resulta difícil avançar amb l’espès teixit de relacions comercials internacionals que hi ha entre les pròpies empreses amb els governs i amb les entitats. Totes elles, sense ser-ne massa conscients, utilitzen recursos humans i materials en les seves compres quotidianes, i així queden implicades en tot tipus d’atacs a les persones i al medi ambient.
Potser el cas de compra més transversal a tots els sectors d’activitat és l’ús de l’energia. Si recordem l’explosió de la plataforma Deepwater Horizon, l’abril de 2010 al Golf de Mèxic, el vessament de petroli va produir greus danys als ecosistemes marins i d’aquí grans pèrdues econòmiques al sector pesquer, del que s’alimentaven moltíssimes poblacions americanes i d’arreu del món, i també grans pèrdues en altres sectors com el turístic. Aquest accident va tenir molt de ressò per les morts humanes que va deixar i la seva envergadura, però és habitual que les energies fòssils, inclosa la nuclear, provoquin petits o grans accidents.
La guerra és l’activitat més insostenible que podem trobar, per tant, té tot el sentit del món que posem els esforços necessaris per evitar-la fent el que la lògica ens diu: la prevenció[2]. De la mateixa manera que fem prevenció contra les plagues als cultius, els accidents a la carretera, o els incendis als edificis, necessitem pensar i implementar les estratègies més efectives per evitar les guerres.
Però, què hi podem fer la ciutadania si les guerres s’organitzen i es decideixen des dels governs? La ciutadania participa en moviments socials més o menys activament. En moments crítics s’activa i pot generar fortes onades de protesta, però és habitual que els governs les neutralitzin amb promeses i acabin fent la seva. Com ha passat amb les protestes de la pagesia.
El nom Exèrcits de Pau es pot considerar un oxímoron[3], dues paraules que en principi no poden anar juntes perquès són contradictòries, i això pot ser una virtut perquè d’entrada ja ens crida l’atenció. No ens deixa indiferents i probablement ens preguntem: és possible que hi hagi Exèrcits de Pau? La paraula exèrcit ens fa pensar en soldats armats amb armes de foc. Està clar que els soldats d’un exèrcit de pau han de tenir un altre tipus d’armes, que en lloc de ser una amenaça a la vida siguin un reconfortant, generin confiança i tranquil·litat. En definitiva, que alimentin la pau.
El principal component d’una arma de pau és l’autonomia crítica, o la capacitat d’intercanviar els punts de vista que tenim amb les persones del nostre entorn, per prendre les nostres millors decisions. L’autonomia crítica ens reconforta i dona pau perquè, juntament amb la salut física (fonamentada en una alimentació saludable), són les dues necessitats humanes bàsiques i universals[4] que tenim totes les persones. L’intercanvi crea xarxa social, facilita les relacions humanes i un entorn ambiental saludable. Si aquesta autonomia se l’apropien els representants d’un municipi, d’un país, o d’una gran empresa, la ciutadania ens quedem sense poder participar en les decisions que ens afecten a la vida quotidiana[5] i, per tant, sense satisfer aquesta necessitat a causa d’una acumulació de poder[6] de decisió en poques mans.
Aquest és el primer article sobre els Exèrcits de Pau. A continuació en publicarem d’altres que ens donaran més detalls de com ens els podem imaginar. En el segon article es proposen diversos tipus d’armes de pau alimentades amb autonomia crítica, que es poden construir a partir d’espais de trobada per a la reflexió crítica sobre com assolir els reptes de la sostenibilitat i, per tant, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)[7], entre els quals podem destacar l’ODS 2 Fam zero, l’ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides i l’ODS 17 Aliances per assolir els objectius.
En els espais de trobada és on es pot teixir i “estendre un llençol de confiança” que fa possible la sostenibilitat. He pres aquesta expressió del Jordi Domingo[8] que, juntament amb els seus companys i companyes cònsols, va iniciar la recuperació de l’esplendor del Consolat de Mar de Barcelona amb l’organització del Congrés Internacional de Mediació i Arbitratge (Barcelona International ADR Week – Business Forum) on hi va haver, entre altres, un espai de reflexió sobre eines de negociació en la resolució de conflictes armats.
El Llibre del Consolat de Mar (s. XIII) va esdevenir el codi de comerç de la Mediterrània i sovint dret comú a tots els mars del món fins al primer terç del segle XIX. Les seves ordenances i costums marítims i comercials estipulaven tot el que podia passar dins del comerç marítim, des de pagaments, mariners, ports, etc.
Avui, els aliments són una de les mercaderies habituals en el comerç internacional i font de conflicte per l’impacte dels productes fitosanitaris i dels envasos-embalatges en el medi (ODS 3)[9], pels baixos preus que es paguen als agricultors (ODS 8)[10] o per les llavors genèticament modificades que no es poden reproduir (ODS 15)[11]. Seria bo recuperar tots els valors de les ordenances del Consolat de Mar per posar-les al dia i poder gaudir d’una alimentació més saludable, i de béns i serveis de tot tipus més sostenibles.
Totes les persones estem cridades a formar part dels Exèrcits de Pau per tal de teixir i anar estenent per tot el món el llençol de confiança de la sostenibilitat. El moment idoni per engrescar-nos a formar-ne part és quan observem un abús de poder. Per exemple, com quan en Santi Rius va trobar indignant que l’Elon Musk abusés del seu poder per influir en el resultat de les properes eleccions als Estats Units utilitzant una imatge alterada amb IA de la principal candidata: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10160426449587894&set=a.442658047893&type=3.
[1] CSRD: directiva europea que obliga a les empreses mitjanes i grans a elaborar Informes de Sostenibilitat Corporativa.
[2] Olivella, Martí (2006). El planteta de foc. Ajuntament de Reus. Es tracta d’un conte per petits i grans que promou la lluita no violenta: https://lluitanoviolenta.cat/el-planeta-del-foc.
[3] L’economista Arcadi Oliveres sovint feia referencia a oxímorons com «banca ètica» o «intel·ligència militar». Altres oxímorons són «nit clara», «dolç dolor», «culpa feliç», «avantguarda tradicional», «instant etern», «pau armada» o «caos organitzat».
[4] Doyal, Len y Gough, Ian (1994). Teoría de las necesidades humanas. Madrid, Icaria / FUHEM.
[5] Max-Neef, Manfred A. (1998). Desarrollo a escala humana: conceptos, aplicaciones y algunas reflexiones. Barcelona, Icaria Editorial.
[6] https://citizensq.social/actitud-mes-responsable-es-la-de-no-acumular-poder/.
[7] https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/ods/index.html
[8] Jordi Domingo entrevistat per Carles Valbuena a https://www.youtube.com/watch?v=DuY8Jjli99g; https://youtu.be/n0ivqxBkWx0.
[9] ODS 3 Salut i benestar.
[10] ODS 8 Treball digne i creixement econòmic.
[11] ODS 15 Vida Terrestre
