Les característiques dels Indicadors de Qualitat de Vida s’expliquen a la 1a part d’aquest article sobre la primera arma dels Exèrcits de Pau, on s’explica que aquests no tenen color polític, de religió ni d’ètnia, que són una eina a posar a l’abast de totes les persones i ens ajuden a prendre consciència del que es bo per nosaltres i pels altres, per poder transformar els sistemes humans i naturals a favor de la qualitat de vida. També s’hi explica que aquests Indicadors són fruit d’una recerca científica de frontera entre l’àmbit acadèmic, l’empresarial, el de les administracions públiques i el de les entitats no lucratives, els quals veurem que permeten generar Criteris de sostenibilitat específics per cada sector d’activitat i recollits en els Test de producte.
S’ha pogut arribar a tan sols 5 Indicadors, a partir de la tesi doctoral titulada “Què és la responsabilitat social de les organitzacions i com es mesura”. Aquests Indicadors es poden considerar també sinèrgics perquè mesuren alhora aspectes ambientals, socials i de governança (ASG), els tres aspectes que considera necessaris abordar la normativa europea per assolir els objectius de desenvolupament sostenible[1] (ODS).
Cada Indicador considera els satisfactors de necessitats de cada part interessada, començant per les persones treballadores (treball), continuant per les persones i organitzacions clientes, usuàries i beneficiàries (consum), i acabant per les persones veïnes locals i globals (veïnat), que abasten a la societat sencera. Els mateixos Indicadors s’utilitzen per analitzar la sostenibilitat de les persones i organitzacions proveïdores:
- L’Indicador d’Estabilitat Laboral mesura el compromís de l’organització amb les seves persones treballadores a través de la relació contractual amb cadascuna d’elles. El satisfactor que proporciona major estabilitat laboral és el treball autogestionat, perquè demostra l’aposta de l’organització per les seves persones treballadores, i la confiança que hi diposita en permetre-les participar en les decisions operatives i estratègiques.
- L’Indicador d’Igualtat d’Oportunitats mesura el grau d’integració de l’organització en la societat en base al gènere (dones en càrrecs directius), la diversitat funcional (persones treballadores amb certificat de discapacitat) i l’exclusió laboral (persones en aquesta situació en el moment de ser contractades). Atès que els tres col·lectius estan subrepresentats en tot tipus d’organitzacions, aquest Indicador premia a aquelles que fan una aposta per integrar-los a la seva plantilla.
- L’Indicador de Petjada Ecològica Social mesura la proximitat geogràfica entre el lloc de residència i el centre de treball, de consum o social, perquè a mesura que la distància de desplaçament augmenta cal utilitzar un transport motoritzat, amb el conseqüent impacte ambiental, i la dificultat de la conciliació entre la vida laboral, personal, familiar i comunitària.
- L’Indicador de Ciutadania Activa mesura l’aposta de l’organització en fer participar a totes les seves parts interessades de l’assoliment dels propis reptes de sostenibilitat i dels del seu sector d’activitat, organitzant activitats de reflexió crítica que aportin solucions i permetin avançar amb peu ferm cap a la sostenibilitat global.
- L’Indicador de Xarxes d’Entitats mesura el grau de col·laboració en l’organització d’activitats de reflexió crítica amb entitats de la seva proximitat geogràfica al seu o als seus centres de treball, de consum o socials, i amb entitats del seu sector d’activitat.
Els Tests mesuren el grau de sostenibilitat dels productes, béns o serveis, que ofereixen les empreses, les administracions públiques o les entitats no lucratives. Els Criteris que s’utilitzen per mesurar-los sorgeixen dels Indicadors de Qualitat de Vida i abasten tot el cicle de vida del productes: des de les primeres matèries i la mà d’obra utilitzada per produir-los fins a la gestió dels residus que en queda.
Una mateixa organització genera béns i/o presta serveis, alguns dels quals són més sostenibles i d’altres no tant. Per mesurar un per un la seva sostenibilitat caldrà fer servir Criteris específics del sector d’activitat al que pertanyen, ordenats segons el seu cicle de vida. Tot i així s’ha pogut observar que hi ha aspectes de la sostenibilitat que són comuns a tots els sectors d’activitat, i que la proximitat, com es pot veure a l’Indicador de Petjada Ecològica i Social, és l’aspecte més transversal al llarg del cicle, tant de serveis com de béns.
Hi ha Criteris de sostenibilitat que són comuns als béns de tots els sectors d’activitat:
- La vida útil del producte, excepte en el cas dels aliments[2], allargar-la al màxim evitant l’obsolescència programada ja sigui per una qüestió estètica, per falta de qualitat, per software intencionat o altre motiu. Tan se val si es tracta d’unes tisores, una peça de roba[3], una bombeta[4], un mòbil, un cotxe o un habitatge[5]. El principal criteri ha de ser la durabilitat.
- La distància que recorren les matèries primeres, els béns elaborats i les persones que participen al llarg del cicle de vida: el satisfactor de distància Km 0 és el més sinèrgic[6].
- Que tingui segell ecològic perquè no utilitza contaminants o si n’utilitza que siguin de baixa intensitat: sinèrgia en funció del grau d’exigència del segell.
- Si utilitza envasos que siguin retornables: són els més sinèrgics.
- Etiquetatge en la llengua de major proximitat: és la més sinèrgica.
En el cas dels serveis, són principals els Criteris que mesurin el grau de les interaccions socials de proximitat amb les diferents parts interessades[7] per facilitar la reflexió crítica que ens porta a prendre les millors decisions. Si en la prestació de serveis es fan servir béns o animals[8], cal veure quins Criteris són més adients d’aplicar en funció del sector d’activitat als que pertanyen.
Els Indicadors i Criteris més rellevants són els que mesuren la sostenibilitat en l’àmbit del treball perquè l’activitat laboral és a la que dediquem més hores. I és que, com ja deia en Peiró[9], el treball no solament ens ocupa gran part del temps, sinó que gràcies a ell la persona obté una sèrie de compensacions econòmiques, materials, psicològiques i socials, i aconsegueix desenvolupar la seva pròpia identitat i rols a la societat, contribuint a la creació de béns i serveis.
Tenim persones treballadores, no solament a les empreses, també a les administracions públiques i a les entitats no lucratives. Si, com deia en Peiró, el treball embruteix i explota a les persones, produint frustració, irritació i ressentiment, tindrem una societat de persones ressentides i alienades. Atès que el ressentiment i l’alienació porten fàcilment al conflicte i a la violència, l’àmbit laboral seria el lloc ideal on començar a donar forma als Exèrcits de Pau.
El treball autogestionat ens capacita per organitzar les condicions en el treball de manera que les persones desenvolupem el millor de nosaltres mateixes, creixem, contribuïm amb les nostres millors habilitats, destreses, competències, i puguem millorar la nostra autoestima i autorealització. Segons en Peiró, el dia que organitzem les condicions en el treball d’aquesta manera aconseguirem una societat més humana.
[1] https://anue.org/els-objectius-de-desenvolupament-sostenible/
[2] Compra sostenible d’aliments: https://citizensq.social/compra-sostenible-aliments/. Apostar per la ramaderia extensiva de proximitat és la manera més sostenible de menjar carn: https://citizensq.social/incendis-i-ramaderia-extensiva-de-proximitat/.
[3] Compra sostenible de roba de vestir: https://citizensq.social/fem-possible-limpossible-un-textil-sostenible/
[4] Feniss diu que fabrica bombetes sense obsolescència programada: http://feniss.org/. També hem de tenir en compte el tipus de font d’energia (Puig, 2023) i prioritzar les comunitats ciutadanes d’energia (Domènech, 2020). Guia de la Sostenibilitat Energètica.
[5] L’opció més sostenible d’habitatge és la rehabilitació, la cessió d’ús, el disseny amb un mínim ús d’energia i l’autoproducció.
[6] Compra de proximitat: https://citizensq.social/la-compra-sostenible-al-segle-xxi/
[7] La qualitat de vida de la gent gran: https://citizensq.social/la-qualitat-de-vida-de-la-gent-gran/
[8] Sostenibilitat als serveis d’hípica: https://citizensq.social/oportunitats-de-negoci-sostenibles/
[9] González, Pilar; Peiró, José Maria Y Bravo, Maria Jesús (1996). “Calidad de vida laboral” a Peiró, José Maria y Prieto, Fernando (1996). Tratado de psicología del trabajo. Volumen II: Aspectos psicosociales del trabajo. Editorial Síntesis, Madrid.
