Verset de Reis en prosa:
Com que de poesia no en sé
i amb la prosa me’n surto força bé,
aquí van aquestes lletres!!!
Aquest Club posa la seva primera pedra en les Festes de Nadal del 2025, per part de família i amistats convidades a experimentar i observar si fer exercicis sobre el tronc propioceptiu aporta alguna solució en el vostre dia a dia.
El nostre cos és un tot, cos físic i ment, pel que els canvis s’haurien de notar simultàniament tant des del punt de vista físic com mental. Per fer un seguiment d’aquesta experiència a través del tronc estic impulsant la creació d’un Club en forma de grup de WhatsApp (al que us convidaré a entrar) administrat per un equip de fisioterapeutes, psicòlegs i professionals de l’activitat física.
Mentre l’equip es posa a funcionar, us passo un vídeo amb exercicis de la fisioterapeuta Carla Garreta, per si voleu començar a experimentar i observar si el vostre cos i pensaments es positivitzen.
Vull destacar els canvis mentals perquè els canvis físics ens resulta més fàcil de percebre’ls i sovint ens costa adonar-nos que els uns van lligats als altres. Jo vaig començar a ser conscient de la relació entre els canvis físics i els mentals quan el meu pare va tenir parquinsonisme vascular. Una malaltia que afecta a les dificultats de la circulació de la sang al cervell, i que genera rigidesa a tot el cos, inclòs al pensament: la fisioterapeuta especialista en malalties neurològiques em va explicar que hi havia relació entre l’avenç de la rigidesa del cos del meu pare i la seva rigidesa de pensament al no voler fer algunes coses que li podien haver estat beneficioses.
Potser els canvis mentals són els que més ens costen. I és habitual que per aquestes dates, amb l’inici de l’Any Nou, ens fem propòsits de canvi d’hàbits, tot i sabent que la constància és el que més ens costa. Un costum social habitual en els nostres dies és el de queixar-nos quan alguna cosa no ens va bé: l’estrès del dia a dia ens esgota, el tren ens fa arribar tard, ens sentim maltractats a la feina, els estudis no ens proporcionen el futur professional que desitgem, etc.
Podríem dir que la queixa és l’esport habitual a les sobretaules, i per això quan ens aixequem sovint diem “pleguem que avui ja hem arreglat el món”, quan sabem que no l’hem arreglat pas, perquè ens hem passat l’estona discutint sobre qui té raó i el que ens molesta que no ho podem suportar: que si els partits polítics que governen, els que ens agradaria que governessin o que no n’hi ha cap que es pugui aprofitar, la burocràcia, els impostos, la sanitat, l’educació, els sous baixos, l’accés a l’habitatge…
El tronc pot ser una eina d’injecció de positivitat perquè enfilant-nos-hi movem el segon focus energètic del nostre cos, que està a la pelvis, per tal que l’energia s’expandeixi i puguem pensar en solucions als nostres maldecaps. El primer focus energètic està al cervell i diuen que el segon cervell són els intestins, que descansen justament sobre la pelvis. A més, a la pelvis és on tenim situats els òrgans sexuals. Aquests generen la nostra creativitat, no solament de portar noves persones al món i trobar la manera d’alimentar-les en cos i ànima, també generen la creativitat que sorgeix d’interactuar amb el cervell per cercar solucions.
Podem cercar solucions en activitats que ens relaxin per veure-hi més clar com la meditació, l’esport, la música, el dibuix, les dutxes i banyeres d’aigua calenta… Ara bé, el tronc ens permet treballar en profunditat la musculatura interna i els òrgans de la pelvis, difícils de fer treballar amb altres activitats físiques, sense necessitat de dedicar-hi massa temps, perquè amb 15 minuts al dia ja està molt bé. A més, el tronc el podem posar a qualsevol racó sense fer-nos nosa. Ens hi podem enfilar per plegar mitjons, cuinar, rentar-nos les dents… I fer exercicis sobre el tronc no ens fa suar, pel que no és necessari dutxar-nos després.
El tronc és una eina terapèutica que aporta beneficis tant a homes com a dones, facilitant activar la faixa profunda abdominal, la musculatura lumbar per millorar dolors lumbars com protrusions o hèrnies, enfortir la musculatura del sòl pelvià, treballar la postura, millorar la tensió en el diafragma, l’equilibri i la consciència corporal.
El racó del tronc ens pot recordar al racó de pensar que durant uns anys es va fer servir a les escoles com a racó del càstig per tal que la canalla pensés què havien fet malament i rectifiquessin. A mi no m’agraden els càstigs perquè trobo que generen rancúnia: una emoció molt mental que no deixa que sentim en el cos les sensacions de dolor que ens genera alguna cosa que potser no està mal feta, senzillament ens fa sentir malament.
El racó del tronc ens permet pensar en solucions amb tot el cos, i així treballem cos i ment. Potser ens seria útil per abandonar l’estratègia de la queixa i la protesta, no solament a les sobretaules, també quan anem a comprar, fem un tràmit a l’Administració, rebem formació o algun tipus de servei social o sanitari.
Ara bé, ja posats, que les solucions que trobem siguin sostenibles. És a dir, pensem en solucions per millorar la qualitat de vida amb major estabilitat laboral, igualtat d’oportunitats, mínima petjada ecològica i màxima petjada social-comunitària, que activi la participació ciutadana de veritat i que generi col·laboració entre les entitats. Déu ni do, oi? No és pas poc! Segurament pensareu que això és molt complicat, però no patiu. Si us fa ganes enfileu-vos al tronc, i si us engresqueu ja us mirareu algun dels articles en què parlo dels Indicadors de Qualitat de Vida. Aviat tindré enllestida la nova web on aniré penjant propostes de solucions sostenibles, també la del Club de Solucions del Tronc.
Bon dia de Reis i, si voleu, benvingudes i benvinguts al Club!!!