Comerç Q: Construïm la sostenibilitat des dels barris

6 de maig de 2021 / Montserrat Llobet

Analitzant la situació actual, podem observar que fem moltes activitats de sensibilització per a la sostenibilitat social i ambiental, i encara enviem molts més missatges de sensibilització a través dels mitjans de comunicació, incloses les xarxes socials. Però els resultats que obtenim són insuficients per evitar el canvi climàtic i contribuir de manera significativa a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania dels nostres barris.

Hem pogut comprovar que la manera més efectiva d’obtenir resultats de transformació és passar de la sensibilització a l’acció. És a dir, portant a la pràctica accions de consum quotidià 100% sostenibles que tenen en compte tots els següents aspectes:

  • • No utilitzar envasos i embalatges d'un sol ús.
  • • Que els productes (béns o serveis) siguin reutilitzables i renovables.
  • • Comprar productes ecològics i de Km0.
  • • Assegurar-nos que els productes comprats s’han produït amb treball digne.
  • • Comprant al petit comerç del nostre barri.
  • • Adquirint productes etiquetats en la llengua de proximitat.

La ciutadania més sensibilitzada anem fent passos en algun o diversos d’aquests sentits, però hem de reconèixer que en les nostres decisions quotidianes tenir en compte tots els aspectes de la sostenibilitat és una missió impossible avui dia, perquè al llarg del dia realitzem un munt d’actes de consum condicionats per un sistema que avança en sentit contrari a la sostenibilitat, ja que es mou amb l’objectiu de la competitivitat pel màxim benefici, quan solament aconseguirem la sostenibilitat cooperant.

De fet, el sistema que caracteritza la societat de consum actual es basa en la competitivitat, la qual cosa ens porta a l’individualisme i a la dificultat d’organitzar-nos com a comunitat, essent els alts càrrecs de les organitzacions els que acaben prenent les decisions que afecten milions de persones. Així doncs, sembla que la solució implica trobar la manera de recuperar el poder de decisió individual i col·lectiu. Per fer-ho plantegem una solució senzilla a la complexa situació del sistema actual, treballant amb tres pilars:

  • • Disposar d’espais de trobada en l'àmbit de barri per escalar a comarca, país, continent i el món: revitalitzar antics espais de trobada i crear-ne de nous per aconseguir major interacció entre la ciutadania, que permeti la coneixença mútua i posi les bases de la cooperació per a la millora de la qualitat de vida. Parlem d’espais de trobada que facilitin l’intercanvi de punts de vista i la col·laboració per anar substituint el consum de productes convencionals pels productes més sostenibles que aconseguim disposar en cada moment.
  •  
  • • Avaluar productes i empreses amb els Indicadors de qualitat de vida: aquests indicadors es basen en els satisfactoris sinèrgics de necessitats humanes bàsiques, caracteritzats per satisfer una necessitat determinada alhora que estimulen i contribueixen a la satisfacció d'altres necessitats (Max Neef, 1998)[1]. El seu principal atribut és el de ser contra hegemònics, en el sentit que reverteixen racionalitats dominants tals com la competència i la coacció, característiques dels sistemes monopolístics i oligopolístics de l’actual societat de consum, els quals concentren en unes poques mans el poder de la presa de decisions que afecten milions de persones.
  • Aquests indicadors són una guia que ens ajuda a fer el camí cap a la sostenibilitat enfocant la manera com organitzem la vida comunitària per desenvolupar les funcions socials bàsiques de residència, treball i consum que determinen la qualitat de vida (Alguacil, 2000)[2]. Els espais de trobada de la ciutadania esdevenen el lloc on compartir la informació relativa a les avaluacions de les empreses i els seus productes, per identificar els que més es consumeixen i trobar els seus substitutius més sostenibles. Escollir els productes convencionals més consumits ens permet implicar el màxim de punts de venda d’un territori,  aprofitar economies d’escala i arribar a una àmplia part de la ciutadania.
  • • Col·laboració entre empreses, ciutadania i administracions públiques: per revitalitzar o crear nous espais de trobada començaríem per un treball de camp en un territori delimitat, normalment un barri, consistent a:
    • - visitar tots els establiments comercials, altres empreses, entitats socials, centres docents i equipaments municipals per
    • - fer-los cinc cèntims de l’objectiu del projecte i
    • - convidar-los a participar responent unes preguntes relatives als Indicadors,
    • - oferint als comerços i altres empreses a formar part d’un sistema de cerca per tal que la ciutadania pugui localitzar comerços i productes sostenibles en la seva màxima proximitat, i convidant a entitats socials, centres docents i equipaments municipals a donar suport als Comerços de Qualitat animant a la ciutadania a consumir productes sostenibles.

A partir del treball de camp s’identificarien els productes més consumits i es començarien a revitalitzar o crear nous espais de trobada, virtuals o presencials, per avaluar amb els Indicadors de qualitat de vida els productes convencionals més consumits i els seus substitutius, així com les empreses que els produeixen.

A les trobades per avaluar empreses i productes s’hi convidaria als punts de venda, entitats socials, centres docents i equipaments municipals del territori per explorar acords de col·laboració amb les empreses proveïdores dels productes més sostenibles.

A partir de l’interès en acords de col·laboració, es facilitaria el contacte amb les empreses proveïdores dels productes més sostenibles per organitzar noves trobades de concreció dels acords de col·laboració, i de les accions de difusió per promoure el consum dels productes sostenibles entre el veïnat. I gràcies al suport tècnic i econòmic de les administracions públiques, en tot el procés de dinamització, facilitar la creació de xarxes de col·laboració per promoure el Comerç de Qualitat i fer possible un consum més sostenible.

Gràcies als Indicadors Citizens Q de l’Observatori de qualitat de vida, substituïm els productes convencionals més venuts per productes sostenibles, perquè tota la ciutadania podem fer alguna o moltes coses per millorar la qualitat de vida al nostre barri i al planeta.

 

[1] Max-Neef, Manfred A. (1998). Desarrollo a escala humana: conceptos, aplicaciones y algunas reflexiones. Barcelona, Icaria Editorial.

[2] Alguacil, Julio (2000). Calidad de vida y praxis urbana: nuevas iniciativas de gestión ciudadana en la periferia social de Madrid. Madrid, CIS / Siglo XXI.

Compartir: