Els incendis de l’estiu del 2022 em van motivar a fer una proposta per una ramaderia extensiva de proximitat. Els del 2025 em reafirmen en la proposta amb un major grau de concreció sobre els productes làctics i la carn.
Catalunya presenta un alt consum de carn (uns 85 kg/persona i any), molt per sobre de la UE i pel que fa als làctics, el consum total (incloent formatge) és elevat (uns 175 kg/persona i any), mentre que la llet líquida i iogurts per si sols representen uns 40 kg/persona i any.
Aquestes dades comporten la necessitat d’importació d’una part important d’aquests productes per donar resposta a la demanda. Per aquest motiu, incrementar la producció autòctona de tipus extensiu, en base a pastures, ens ajudaria en diversos aspectes:
- Les oportunitats econòmiques de la comercialització dels productes làctics i de carn obligarien a una gestió forestal més generalitzada al territori.
- Tant la gestió forestal com la demanda de pastures mantindrien els boscos més nets, amb menys càrrega de combustible.
- Un nou model productiu de ben segur pot oferir oportunitats derivades de la gestió dels boscos, de la ramaderia vinculada als làctics i altra ramaderia que pot passar del model intensiu a l’extensiu.
- La ramaderia extensiva hauria de desincentivar la intensiva reduint de manera significativa el problema dels purins.
- La reducció de la ramaderia intensiva implicaria un menor ús de productes fitosanitaris i d’adobs químics aconseguint una producció més natural i sana tant pel que fa al bestiar, al farratge com de productes finals de làctics i de carn.
- La reducció d’importacions facilitaria l’ús d’envasos retornables que evitarien la producció, distribució i consum d’envasos d’usar i llençar, així com la gestió de residus que han disparat les taxes en els darrers anys, tant per la ciutadania com per les empreses.
- Les condicions laborals es podrien veure beneficiades creant-se llocs de treball en espais naturals oberts més saludables, respecte dels que ofereixen els estables d’on el bestiar no surt fins que va a l’escorxador.
- Una major producció autòctona de làctics i carns seria una gran oportunitat per crear una xarxa de distribució més sostenible, potenciant els circuits curts, oferint un coneixement profund de les característiques dels productes i la seva valoració per part del consumidor final, i renovant el petit comerç amb nous models que enforteixin l’estabilitat laboral.
L’increment significatiu d’una producció extensiva de làctics i carns sostenible, solament serà possible amb una col·laboració entre les organitzacions implicades: ramaders, associacions empresarials, centres de formació i recerca, administracions públiques i entitats no lucratives.
Els Indicadors de Qualitat de Vida poden ser una guia per totes aquestes organitzacions, de tal manera que els nous models d’empresa ofereixin uns impactes ambientals, socials i de governança (ASG) que contribueixin als 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Les associacions empresarials tant d’empreses productores, com logístiques i de distribució, és important que col·laborin per facilitar que els consumidors finals rebin la informació de tot el cicle de vida dels productes, connectant la producció amb el consum.
Les administracions públiques haurien d’acordar amb les associacions empresarials quines facilitats són necessàries per realitzar la transformació del model, fent que els acords substitueixin normativa per evitar burocràcia. La contractació pública verda i innovadora seria un bon instrument.
Els centres de formació professional i universitària podrien signar acords de col·laboració amb associacions empresarials i administracions públiques, per facilitar que els treballs finals de cicle, de grau o de màster oferissin solucions als reptes com:
- la transformació del model intensiu a l’extensiu,
- la gestió forestal,
- la producció agroecològica de làctics i de carn,
- la substitució de fitosanitaris i adobs químics per productes més naturals,
- el disseny d’envasos retornables amb utilitats afegides per la producció i la distribució així com pel consum final,
- l’estudi dels requisits i clàusules de sostenibilitat per la contractació pública verda i innovadora que incloguin els Indicadors de Qualitat de Vida,
- el benestar organitzacional a totes les institucions implicades,
- o el redisseny dels circuits de distribució.
A més de les associacions empresarials, les altres entitats no lucratives poden donar suport a la transformació del model oferint igualtat d’oportunitats a les persones treballadores i recollint iniciatives voluntàries autogestionades.
La proposta en el seu conjunt requereix de la col·laboració entre les parts implicades per gaudir de productes de proximitat de qualitat ecològica i social que contribueixi a l’economia social de mercat a que aspira la Unió Europea, segons manifesta a la seva Directiva CSRD sobre i informes de sostenibilitat corporativa.
Aprofitem aquest estiu per no haver de lamentar-nos, com cada any, i comencem a treballar plegats per trobar-hi solucions de llarg abast.