Cada vegada fem més consultes al Chat GPT. I és que les respostes que ens dóna són força encertades i amb un discurs treballat. A més es van actualitzant amb les novetats, encara que sigui amb alguns (mesos) anys de retard.
A la consulta de “Tips per preparar unes vacances de Setmana Santa sostenibles” el Chat GPT respon recomanant-nos transports col·lectius o bicicleta i si hem d’agafar l’avió escollir vols directes, allotjament amb certificats de sostenibilitat, utilitzar envasos reutilitzables i utilitzar els punts de reciclatge, prioritzar els productes i les empreses locals evitant les grans cadenes, escollir activitats turístiques que respectin l’entorn natural, informar-nos de la cultura i tradicions locals abans de sortir per tal de tenir un comportament respectuós, i compartir la pròpia experiència a través de les xarxes socials per conscienciar als altres sobre les pràctiques sostenibles.
Encara que tot això està molt bé i es podria millorar, primer ens hauríem de preguntar per quin motiu volem escollir un determinat destí, en el sentit de què ens aporta. Potser volem visitar la família o alguna amistat. És possible que sigui un destí que trobem exòtic perquè n’hem vist imatges i ens crida la curiositat. Potser tan sols volem anar a un lloc per canviar d’aires i distreure’ns per desconnectar de les preocupacions de la vida quotidiana.
Tots aquests motius són lloables des del punt de vista de la sostenibilitat perquè ens aporten qualitat de vida. Ara bé, no justifiquen suficientment l’impacte social i ambiental que generarem, encara que tinguem cura de tots els aspectes que ens explica el Chat GPT. El perquè el trobem en la Teoria de les necessitats humanes i els satisfactors de necessitats que optimitzen la nostra qualitat de vida.
Com ens diu l’Informe Brundtland, la sostenibilitat és satisfer les necessitats actuals sense comprometre les de les futures generacions. Com en tantes altres coses a la vida, de la mateixa manera que mirem cap al futur primer ens cal mirar cap al passat i comprendre que abans de la industrialització les vacances no existien, i això no impedia a les persones gaudir d’una bona qualitat de vida. I amb això no vull dir pas que no ens n’haguem d’anar de vacances, tan sols que siguem conscients que les persones vivim a la terra des de fa milers d’anys i que això de les vacances és un fet força nou.
De les dues necessitats humanes bàsiques que tenim en destaco l’autonomia crítica (1), que ens permet intercanviar punts de vista amb les altres persones i prendre així les nostres millors decisions assumint les conseqüències que aquestes tinguin. La destaco perquè gràcies a l’autonomia crítica podem interactuar amb les persones del nostre entorn per tal que ens ajudin a superar les limitacions de la nostra falta de salut física (2). És a dir, sense autonomia crítica no podem satisfer la nostra salut física, que inclou la salut mental. En canvi, encara que no tinguem salut física, si tenim autonomia crítica el nostre entorn ens podrà ajudar a gaudir d’una bona qualitat de vida.
Llavors, abans de decidir un viatge de vacances hem de tenir en compte que l’autonomia crítica és una necessitat bàsica que solament podem satisfer de manera col·lectiva perquè es basa en la interacció social. En aquest cas, en la interacció social amb la comunitat que visitem duran les nostres vacances. Per tant, en unes vacances que volen ser sostenibles hem de trobar-nos coma a mínim amb una persona amb qui intercanviar punts de vista sobre alguna preocupació social o ambiental que sigui d’interès mutu per intentar trobar-hi alguna solució.
Intercanviar punts de vista sobre preocupacions d’interès mutu vol dir que en el la localitat on nosaltres residim patim una problemàtica comuna a la que es pateix en la localitat que volem visitar. Per a segons qui això pot voler dir parlar de feina en època de vacances, però ja he explicat que les vacances són un invent de l’etapa industrial, i la nostra naturalesa humana es va forjar fa milers d’anys[1] a la sabana africana on competíem amb els altres animals per menjar. L’Eudald Carbonell ens diu que avui en dia ja no ens cal competir[2]. De fet la competitivitat és una estratègia característica de la societat industrial i nosaltres ja ens trobem a l’etapa postindustrial[3], pel que ens hauríem d’anar donant compte que el que ens convé és col·laborar, fer aliances com resa el 17 ODS (objectiu de desenvolupament sostenible).
La reflexió crítica sobre les preocupacions és el que ens ha portat a trobar solucions als problemes, i encara que al llarg de la història han transcendit noms concrets de persones les troballes no són fruit d’un procés individual sinó col·lectiu. A part, la socialització dels coneixements han permès beneficiar a multitud de persones.
Hi haurà qui digui que la reflexió crítica és cosa solament de les persones que treballen en l’àmbit acadèmic, en canvi totes les persones hi entenem de les preocupacions que ens afecten en el nostre dia a dia, com la precarietat laboral, la conciliació laboral, la qualitat dels serveis públics, l’abús de poder dels oligopolis, la contaminació i les malalties que provoca, la falta d’igualtat d’oportunitats de gènere i discapacitat, o l’estrès.
Doncs com deia, si volem fer unes vacances sostenibles, en el nostre destí és imprescindible que ens trobem almenys amb una persona amb qui reflexionar críticament per conèixer les preocupacions socials i ambientals locals. Amb quantes més persones del nostre destí vacacional posem en marxa les neurones mirall que ens permeten empatitzar amb les preocupacions locals, major serà la sostenibilitat del nostre viatge, atès que prendrem decisions més conscients. I encara que les decisions en sí no siguin molt més sostenibles, la consciència ens farà fer un gran pas cap a un futur de decisions més sostenibles.
De moment el Chat GPT es deixa el més important!
Esperem que ben aviat no s’ho deixi 😉
[1] Llobet Abizanda, Montserrat (2023). La sostenibilitat al llarg del cicle de vida dels productes. Revista Oikonomics n.21 https://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero21/dossier/mllobet.html
[2] Carbonell, Eudald i Bellmunt, Cinta S. (2003). Els somnis de l’evolució. Barcelona, La Magrana.
[3] Alguacil, Julio (2000). Calidad de vida y praxis urbana: nuevas iniciativas de gestión ciudadana en la periferia social de Madrid. Madrid, CIS / Siglo XXI.
