El mundial de Qatar a les portes de Nadal

15 de desembre de 2022 / Montserrat Llobet

Els llums de Nadal ja són obertes a tots els racons dels nostres pobles i ciutats. També al bar-restaurant on estem mirant un partit del mundial de futbol. Necessito carregar el mòbil i el cambrer molt amablement desconnecta els llums d’una finestra per tal que jo pugui connectar el meu dispositiu.

Tothom està atent al partit comentant les jugades, l’arbitratge, la rivalitat entre països... Aliens a l'impacte social i ambiental de la construcció dels estadis de futbol per poder celebrar aquest mundial, malgrat el missatge d’Amnistia Internacional “No vamos a parar de exigir que la FIFA y Qatar compensen a los trabajadores migrantes que han sido objeto de explotación y abusos para hacer realidad este torneo.”

Però no es tracta de compensar als migrants de l'explotació i els abusos que han patit, perquè les vides que s'han perdut ja no es poden retornar. Si aquest cop hi hagués compensacions, que no hi serien per totes les persones afectades, no s’hauria d’acceptar que en una altra ocasió es torni a explotar i abusar. I ni les pròpies compensacions no poden esborrar el patiment de milers de persones.

Es tracta d'atacar el problema d'arrel i que tant administracions com empreses privades no duguin a terme projectes que inevitablement van contra la vida de les persones i de l'entorn natural en el que viuen.

Com ho podríem valorar?

Els Indicadors de qualitat de vida ens diuen de manera senzilla i clara quin és el grau de sostenibilitat social i ambiental de les empreses i dels projectes que aquestes porten a terme. És una informació objectiva que a més ens assenyala la manera de fer les coses a favor de la vida de les persones i del planeta, a la que podem fer cas o no.

Si és poca gent que disposa d'aquesta informació és fàcil mirar cap a una altra banda, però quan saps i tothom sap que una cosa l'estàs fent malament, i el que és més important, la manera de fer-la bé, pots mirar cap a una altra banda? Tothom mirarà cap a una altra banda?

La societat global ha assumit que el treball per compte aliè és tan digne com el treball per compte propi. Però no és així perquè uns treballadors per compte propi no es posen a construir estadis de futbol al mig del desert arriscant la seva vida i cobrant un sou miserable, per a que persones d'arreu del mon que no coneixen de res passin uns quants vespres divertits.

Hem assumit que les dones ocupin menys càrrecs directius que els homes, que hi hagi centres especials de treball i empreses d'inserció laboral per ocupar persones amb alguna discapacitat o en risc d’exclusió, que moltes altres empreses no volen incorporar a la seva plantilla. Cosa que no hauríem d'acceptar.

Hem assumit que per anar a la feina i a comprar hem d'agafar el cotxe, sense tenir en compte l'impacte ambiental de la construcció dels vehicles, la contaminació que generen, les vies de comunicació que s'han construït i han trinxat el territori, que ens compliquem la vida posant-nos barreres a la nostra conciliació laboral, personal, familiar i veïnal.

Hem assumit comprar i ser usuàries de grans empreses en les que un petit comitè de direcció pren decisions en nom de milions de persones treballadores i consumidores dels seus productes sense el seu permís. Sense el nostre permís. És a dir, milions de persones inconscients que en signar un contracte de treball o adquirir un producte els estan donant un poder que va molt més enllà de les seves pròpies vides. Un poder que domina la societat global.  

I també hem assumit que fer donacions a grans ONG, que solament coneixem a través dels anuncis, és contribuir a millorar la societat, sense adonar-nos que les donacions sense la nostra participació en reflexionar críticament sobre les accions socials i ambientals que es duen a terme, no transformen la societat. Al contrari, ens converteixen en clients d’accions socials que ens fan sentir solidaris quan en realitat serveixen per donar més poder als oligopolis que dominen cada mercat: aliments, aigua, telecomunicacions, energia, tèxtil, banca, automoció, electrodomèstics... 

Conclusions

No observo millor manera de prendre consciència de l'arrel de les problemàtiques socials i ambientals que patim que calcular els Indicadors de qualitat de vida de les empreses i productes que adquirim en el nostre dia a dia i comparar-los amb els de les empreses i productes més sostenibles que podem trobar en la nostra proximitat.

Aquesta és la intenció del Cercador de productes sostenibles que estem construint a Citizens Q, ajudar-nos a localitzar i accedir als productes més respectuosos amb les persones i amb el medi ambient que podem trobar en la nostra proximitat. Mentre el Cercador tingui poques entrades de productes, ja siguin béns o serveis, funcionarà com a catàleg de mostra on ens podrem familiaritzar amb els Indicadors de qualitat de vida, i observar que podem prendre les nostres millors decisions de compra de manera àgil i pràctica.