La piràmide de Maslow (1943) ens diu que les persones satisfem les nostres necessitats de manera jeràrquica. És a dir, que fins que no satisfem les nostres necessitats fisiològiques com l’alimentació, tenir un sostre o relacions sexuals, no passem a satisfer el segon nivell de necessitats de seguretat com tenir estabilitat en els ingressos o un habitatge segur, d’aquí al tercer nivell de necessitats socials com formar una família o tenir relacions d’amistat, al quart nivell de reconeixement social i, per últim, el cinquè nivell d’autorealització.
Malgrat haver passat més de 80 anys, aquest continua essent el referent majoritari a la nostra societat global i a l’eix que mou l’economia. Perquè atesa l’organització jeràrquica de la major part de les organitzacions, sembla que solament es pugui autorealitzar qui ocupa càrrecs directius, ja que la jerarquia els permet prendre decisions operatives i estratègiques sobre la seva vida professional que també afecten a la seva vida personal.
Així tenim una societat polaritzada en la que uns pocs guanyen i la resta perden, perquè l’economia és un joc competitiu. Les desigualtats econòmiques són un indicador clar que hem arribat a unes diferències mai vistes, i tan sols em cal anomenar Elon Musk per il·lustrar aquest fet.
La dinàmica competitiva per pujar de nivell jeràrquic és el que alimenta el cercle viciós de l’economia, generant:
- precarietat laboral que afecta tant a les persones autòctones com a les nouvingudes,
- exclusió social de gènere, discapacitat i altres discriminacions diverses com la falta de formació bàsica, la dependència econòmica de tercers o l’edat que situa a les persones en una posició de vulnerabilitat,
- impactes ambientals i socials deguts a desplaçaments forçats, ja siguin quotidians des dels llocs de residència fins als centres de treball, com migratoris des de països amb condicions de vida de pobresa i/o d’inseguretat ciutadana,
- consum compulsiu en el que sentim la necessitat de comprar productes d’usar i llençar o de tenir el darrer model de moda o amb més prestacions, arraconant pràctiques ancestrals que ens aportarien major qualitat de vida,
- individualisme degut a la competitivitat del dia a dia en què cadascú mira per ell i mirem de reüll a qui es queda enrere justificant que no podem fer altra cosa que avançar.
Per entrar en el cercle virtuós de l’economia els Indicadors de Qualitat de Vida ens guien: ens assenyalen el camí per sortir de la dinàmica competitiva, especialment el primer indicador sobre l’estabilitat laboral, perquè la feina és una activitat a la que dediquem moltes hores al dia i si el que hi fem no té sentit per nosaltres la motivació es reduirà a cobrar a final de mes, mentre que si l’organització vetlla per a que les feines tinguin significat per les persones que la realitzen, aquestes s’impliquen en el propòsit de l’organització per fer-les el millor possible i poden sentir orgull per la feina feta. Veiem com cadascun dels Indicadors de Qualitat de vida ens ajuden a entrar en el cercle virtuós:
- L’estabilitat laboral millora a mesura que introduïm pràctiques d’autogestió, perquè aquestes permeten a les persones participar en les decisions operatives del seu lloc de treball i, fins i tot poden facilitar la participació en les decisions estratègiques del futur de l’organització.
- La igualtat d’oportunitats de gènere facilita a les dones ocupar càrrecs directius, i la igualtat d’oportunitats per persones amb alguna discapacitat o en situació d’exclusió facilita la incorporació en empreses ordinàries, fent que siguin menys necessaris els centres especials de treball (CET) i les empreses d’inserció (EI).
- La petjada ecològica i social disminueix a mesura que s’escurcen les distàncies entre els llocs de residència de les persones treballadores i els respectius centres de treball, facilitant la conciliació de la vida laboral, personal, familiar i comunitària. La reducció d’importacions i exportacions de productes motivades tan sols per preus més baixos, degut a una legislació laboral i ambiental més laxa, pot frenar processos migratoris pel fet que les persones no tinguin la necessitat d’abandonar el seu territori, amb el conseqüent dol que això comporta.
- La ciutadania s’activa quan les organitzacions realitzen activitats de reflexió crítica sobre els reptes que les interpel·len, adreçades tant a les seves persones treballadores, com a les seves persones i organitzacions clientes, usuàries i beneficiàries, proveïdores i veïnat local i global.
- Les xarxes d’entitats tenen la funció d’unir els esforços entre empreses, administracions públiques i entitats no lucratives per col·laborar o cooperar amb reciprocitat, de manera que no es creï dependència d’una part respecte l’altra, sinó que totes les parts s’ajudin mútuament.
Cada Indicador de Qualitat de Vida ens proposa realitzar activitats que ens cohesionen per protegir els ecosistemes socials i ambientals, i retroalimenten el cercle virtuós de l’economia. Són una guia per a que cadascú en la seva professió puguem fer camí cap als ODS (objectius de desenvolupament sostenible).
