La qualitat de vida de la gent gran

11 de juny de 2021 / Montserrat Llobet

La gent gran, les persones que ens han precedit siguin mares o pares, familiars o amistats, mestres o veïnat, de manera més propera o més llunyana ens han acompanyat i amb elles hem après a viure. En canvi la preocupació més estesa sobre la gent gran és la soledat, perquè si la qualitat de vida es basa en l’autonomia crítica, és a dir, en la interacció social per intercanviar punts de vista que ens permetin prendre les nostres millors decisions, ens trobem que la soledat és el que les impedeix gaudir de la qualitat de vida que mereixen després de tota una vida acompanyant als que han vingut darrere. Hagin fet un millor o pitjor acompanyament a les persones del seu entorn, han estat presents d’una manera o altra, i potser és això el que sap més greu, perquè les persones grans tenen dret a gaudir d’una bona qualitat de vida a la recta final de les seves aventures i desventures.

La gent gran té la mateixa necessitat d’optimitzar la seva qualitat de vida que les persones d’altres edats. El problema és que la societat de consum considera que les persones grans, al no estar en edat laboral, són una càrrega, i és justament això el que els impedeix desenvolupar la seva autonomia crítica, atès que els seus punts de vista no es tenen en consideració.

Alguns professionals crítics, de sectors tradicionals com l’agricultura o el tèxtil, consideren que per recuperar pràctiques sostenibles s’hauria d’anar als geriàtrics a consultar sobre tecnologies abandonades o oblidades. Els coneixements de les persones grans que encara tenen memòria, podrien ajudar a resoldre problemes que la ciència actual no resol i sovint fa veure com si tals problemes no existissin. Tenim una ciència enfocada al futur que menysprea el passat en lloc de voler aprendre del coneixement ancestral de la cultura popular per integrar-la en el cos científic.

Una altra aportació important de la gent gran és el temps. En una societat estressada com la nostra, poder tenir una conversa tranquil·la amb persones que no tenen pressa té molt valor, perquè la reflexió necessària per prendre les millors decisions no vol presses. Necessita tenir en compte tots els aspectes i coure’ls a foc lent, com aquells bons guisats fruit de la paciència, tan escassa avui en dia. Recordeu aquella dita popular que diu “la paciència és la mare de la ciència”?

Hi ha qui diria que parlar de la contribució de la gent gran en coneixement i en temps és idealitzar les coses perquè el deteriorament físic i mental a edats avançades pot ser evident, però les relacions humanes poden ser difícils a totes les edats. O no és difícil entendre’s amb adolescents o interpretar les necessitats d’un nadó? Llavors hem d’aprendre a conversar entenent que les dues parts han d’obtenir satisfacció personal. No es tracta d’esprémer per obtenir un coneixement, es tracta de posar en pràctica la reciprocitat, que és la base de l’evolució de la cooperació, com diu el títol del llibre de Robert Axelrod (1986)[1].

Cal tenir present que la reciprocitat solament es pot aconseguir quan les dues parts es troben en peu d’igualtat i es declaren una admiració mútua. És a dir, les persones més joves admiren l’experiència i el coneixement de la gent gran, i aquesta admira l’empenta i coneixement de la gent jove sobre noves maneres de fer d’acord amb els recursos actuals de què es disposa, atès que la gent gran sol tenir dificultats per assimilar les innovacions tecnològiques. Ara bé, hi ha la tendència equivocada a pensar que la innovació ens aporta solucions per a tot, quan en realitat es demostra tot sovint que les solucions solament ho són quan venen acompanyades del coneixement ancestral. Per això, des de l’antropologia Yayo Herrero (2013)[2] ens diu que si esperem massa ja no podrem ni anar a les residències a cercar aquell coneixement del territori necessari per fer una agricultura sostenible.

De vegades la reciprocitat es fa difícil entre membres de la mateixa família degut a conflictes que hi hagi pogut haver derivats de les dificultats en la convivència sota un mateix sostre. Ara bé, això no treu que la gent gran té coses interessants i útils a explicar-nos, i que compartir-les amb qui tingui la predisposició a escoltar-les és fonamental per la qualitat de vida de la gent gran, sentint-se útil malgrat no estar en edat laboral, integrada en una societat que cada cop és menys seva, acompanyada al final de la vida quan els seus familiars i amistats de la seva edat i més grans ja han traspassat.

Tenir converses tranquil·les en peu d’igualtat i admiració mútua és el que a Finlàndia anomenen diàleg obert[3]. Les protagonistes d’aquestes converses expliquen que totes les persones podem tenir problemes psicològics perquè són una resposta a situacions difícils de la vida. I qui no ha passat per situacions difícils? I més en un sistema competitiu com el nostre, on hem compartimentat les funcions socials bàsiques de residència, treball i consum en espais territorials diferenciats, i resulta difícil disposar d’espais de trobada on practicar el diàleg obert: és habitual que els llocs de residència siguin ciutats dormitori on la vida social és pràcticament inexistent, a la feina està mal vist parlar gaire de les preocupacions personals, i la major part de les compres les realitzem a grans cadenes de distribució, físiques o virtuals, on el tracte és totalment individualitzat.

En aquest context pot passar que la gent gran aprofiti que disposa de més temps que quan treballava, per mantenir les relacions socials amb la família, amistats i petits comerços, tot compensant la pèrdua de les relacions socials vinculades a la feina. O pot passar que un cop abandonat el món laboral el cercle de relacions socials quedi ben reduït. Això depèn del nivell d’autonomia que tingui cada persona. Quan hi ha autonomia per desplaçar-se a peu o en vehicle, per realitzar les tasques de la llar o per anar a comprar, és més fàcil mantenir uns certs espais de trobada pel diàleg obert. A mesura que es va perdent autonomia resulta més difícil mantenir aquests espais perquè, com que no hi ha espais de trobada de proximitat a la comunitat veïnal o al barri, les persones grans queden aïllades a casa seva, i en cas de disposar d’autonomia econòmica per contractar serveis d’atenció domiciliària la interacció social queda força limitada.

Crear espais de trobada en els llocs de residència és clau per facilitar el diàleg obert i reduir la soledat, l’estrès i les pors davant les situacions difícils de la vida, no solament de la gent gran, també de persones de totes les edats.

[1] Axelrod, Robert (1986). La evolución de la cooperación. El dilema del prisionero y la teoría de juegos. Madrid, Alianza Editorial.

[2] Herrero, Yayo (2013). Propuestas ecofeministas para transitar a un mundo justo sostenible. Conferència FUHEM de 18 de juliol. https://www.youtube.com/watch?v=Eq-jysIgnIs

[3] El diàleg obert és una metodologia basada en la conversa conjunta entre pacients amb brots psicòtics, els seus terapeutes, família i amistats, que ha aconseguit la recuperació del 85% pacients. Són significatives les expressions dels protagonistes d’aquesta experiència: totes les persones podem tenir problemes psicològics perquè són una resposta a alguna situació molt difícil de la vida, quan comences a treballar amb un dilema emocional de la teva vida els símptomes emocionals poden desaparèixer, aspirem a tenir un sistema democràtic en el que les persones poden tenir veu i vot en el seu propi tractament, volem escoltar les persones i en base a això crear quelcom junts, en un temps on proliferen els medicaments psiquiàtrics i la discapacitat a llarg termini, la gran majoria de persones no necessiten medicació perquè els casos no es cronifiquen, fa més de 20 anys que documentem els resultats del diàleg obert que són els millors del món occidental fins a tal punt que l’esquizofrènia està desapareixent de la regió, la qualitat de vida de milions de persones podria millorar si s’apliqués el diàleg obert a altres llocs del món. Reportatge Diàleg obert aplicat al cas de les malalties mentals: https://www.youtube.com/watch?v=4Xvp5vpwWf4. Tràiler resum del reportatge: https://www.youtube.com/watch?v=ksu9wIsLReM.