La imatge que més em crida l’atenció d’aquestes olimpíades és la de l’alcaldessa de París remullant-se al Sena per demostrar la qualitat de l’aigua cara a unes curses aquàtiques a l’emblemàtic riu. A moltes persones ens recorda inevitablement al bany del Ministre de Turisme Manuel Fraga a les platges de Palomares (Almeria, 1966) per demostrar que eren segures després d’un accident nuclear.
Com pot ser que al cap de gairebé 60 anys L’Anne Hidalgo, del partit socialista francès i origen espanyol, repeteixi una estratègia utilitzada pel règim totalitari del país on va néixer? Sense entendre d’indicadors de qualitat de l’aigua aquí tenim un indicador de qualitat política que cal tenir en compte.
I és que la sostenibilitat massa sovint es relaciona únicament amb qüestions ambientals, quan en realitat som les persones i les nostres decisions les que impacten sobre el medi ambient i en conseqüència sobre la societat. Ja és un clàssic referir-se als aspectes econòmics, socials i ambientals de la sostenibilitat[1], encara que hem de comprendre que aquests tres aspectes estan completament interrelacionats.
L’autonomia crítica o capacitat d’intercanviar punts de vista amb els altres per prendre les nostres millors decisions, és una necessitat humana bàsica i universal de totes les persones, que es pot satisfer quan es disposa de benestar econòmic, d’una xarxa social que faciliti les relacions humanes i d’un entorn ambiental saludable. Si aquesta autonomia se l’apropien els representants d’una ciutat o d’un país, la ciutadania es queda sense satisfer aquesta necessitat a causa de l’acumulació de poder[2] de decisió per part de les persones representants.
Les decisions relatives a les olimpíades de Paris s’han centralitzat a l’alcaldia d’aquesta ciutat, i el gest que la màxima responsable de l’organització dels jocs hagi estat qui s’ha banyat, és la mostra del poder que ha arribat a acumular una sola persona i el seu partit polític. Encara que hagi comptat amb el recolzament del Govern de França, Hidalgo disposa de poder per decidir, per exemple, presentar la ciutat com a candidata a aquests jocs olímpics i, un cop guanyats, concretar com es duran a terme i, en aquest cas, dedicar uns 1400 milions d’euros a la neteja del riu.
Avui en dia l’acumulació de poder es troba dins de la normalitat en organitzacions de tot tipus: empreses com les que han fet la neteja, administracions públiques com l’Ajuntament i el Govern, i entitats no lucratives com els partits polítics o el Comitè Olímpic Internacional. Aquesta normalitat fa que no ens qüestionem que una sola persona pugui prendre decisions per milers o inclús milions de persones.
Observem els impactes econòmics, socials i ambientals, com la despesa per fer possible els Jocs, la gentrificació[3] de la ciutat, o els residus que genera un esdeveniment d’aquestes característiques, però ens costa relacionar aquests tres factors i adonar-nos que la clau de la sostenibilitat està en organitzar-se en unitats de poder més petites i arrelades al territori.
A les ciutats, les unitats de poder sostenibles són els barris[4]. Els podem definir com espais de territori que es pot recórrer a peu i on la interacció social crea una identitat social pròpia. Aquesta proximitat social i territorial pot permetre que les persones del veïnat es coneguin i puguin triar qui sigui el seu portaveu. Hem de parlar de portaveu per tal que es pugui respectar l’autonomia crítica de totes i de cadascuna de les persones que formen el veïnat del barri.
Sabem que la realitat d’avui en dia està molt lluny d’aquest model de governança i justament per això hem de ser conscients de com fer camí per anar-nos-hi acostant. Encara que la cara visible dels partits polítics siguin els candidats/tes de cada moment, qui ostenta el poder de prendre decisions és el conjunt de persones que en formen la direcció.
Les directives dels partits polítics, per més diverses que siguin, no poden representar la major diversitat de les seves bases ni del conjunt de la societat a la que governen. A més, el sistema electoral actual de llistes tancades fan que els i les votants, malgrat elegeixin un cadidat/a, hagin d’assumir la resta de membres de la llista encara que no siguin del seu grat: les llistes obertes resoldrien part del problema.
Quan parlem de ciutats grans, i encara més ciutats tan grans com París, la proximitat és l’eix central d’una governança sostenible. Això vol dir que cada barri ha de trobar entre el seu veïnat les persones que conformin el seu equip de govern, el qual ha d’assumir que la seva funció no és de representació sinó de portaveu, i que per aconseguir-ho ha d’empoderar dia a dia a la gent del seu barri per facilitar la col·laboració interna, amb la resta de barris de la ciutat, del país i del món.
A part de la neteja del Sena, a la premsa podem trobar moltes més notícies sobre els Jocs Olímpics de París que ens mostren la llunyania d’aquest model de governança sostenible per part de les organitzacions que els estan fent possible. Atès que els Jocs Olímpics són abanderats de la pau al món totes les entitats implicades haurien de basar la seva participació en Indicadors de qualitat de vida[5] de treball, de consum i de benestar veïnal.
[1] Darrerament la Unió Europea es refereix als aspectes ASG (ambientals, socials i de governança) on la governança substitueix els aspectes econòmics. De fet, els governs de les organitzacions són els que prenen les decisions sobre com distribuir els pressupostos i els beneficis.
[2] https://citizensq.social/actitud-mes-responsable-es-la-de-no-acumular-poder/
[3] Gentrificació turística: quan l’arribada massiva de turistes modifica la xarxa econòmica afavorint aquells comerços destinats als turistes, augmentant de manera exponencial els preus habituals del barri i afectant directament als habitants autòctons de la zona.
[4] Alguacil, Julio (2000). Calidad de vida y praxis urbana: nuevas iniciativas de gestión ciudadana en la periferia social de Madrid. Madrid, CIS / Siglo XXI.
[5] Es poden trobar els Indicadors de qualitat de vida a la web: https://citizensq.social/observatori-social-i-ambiental/#informe-empreses.
