La Unió Europea aposta per l’anàlisi de doble materialitat en l’intent que les empreses informin sobre la seva sostenibilitat. Entenent el terme empreses en el seu sentit més ampli: totes les organitzacions amb persones treballadores en règim general i règim d’autònoms. Això inclou a les empreses en sí, a les administracions públiques i a les entitats no lucratives. La doble materialitat implica identificar les partides comptables relacionades amb cada aspecte de la sostenibilitat, per tal que els inversors puguin valorar els riscos que l’organització està assumint o les oportunitats que està aprofitant.
El més habitual és que l’objectiu principal de les empreses sigui la maximització de beneficis. Aquest objectiu es contradiu amb la sostenibilitat quan passa per davant de la qualitat de vida de les persones, ja sigui de les seves necessitats econòmiques, com socials o ambientals. Les administracions públiques i les entitats no lucratives, sense tenir aquest objectiu purament mercantil, a la pràctica intenten maximitzar les possibilitats del seu pressupost i la reducció de costos massa sovint passa per davant també de les necessitats de les persones, entrant en contradicció amb els seus principis fundacionals.
Podem observar com tot tipus d’organitzacions comuniquen els seus productes, ja siguin béns o serveis, utilitzant missatges popularment anomenats “greenwashing”, perquè la idea és aconseguir els màxims ingressos possibles. Al mercat, organitzacions de tot tipus i mides competeixen per captar l’atenció de la ciutadania. Les empreses publicitant els seus productes o serveis, les administracions anunciant les seves polítiques públiques i les entitats no lucratives anunciant la seva solidaritat per les situacions crítiques que pateix la ciutadania.
En els mercats locals les organitzacions internacionals són les que tenen més possibilitats de vendre els seus productes i serveis, influir en les polítiques públiques i captar fons per causes solidàries. Les organitzacions locals, malgrat ofereixen proximitat i, per tant, major sostenibilitat, estan en inferioritat de condicions perquè els seus missatges no arriben al seu públic objectiu.
Les diades internacionals han posat les preocupacions econòmiques, socials i ambientals a l’agenda internacional i cada col·lectiu reclama als governants del seu territori i als globals, canvis transformadors. Però els governants, ho facin millor o pitjor, sols no ho poden canviar. La directiva europea CSRD1, comença a obligar a les empreses a publicar informes de sostenibilitat ambiental, social i de governança (ASG). I considera a les empreses en sentit ampli, és a dir, totes aquelles organitzacions que tenen persones treballadores, ja sigui en règim general, d’autònoms o altre.
L’elaboració dels informes de sostenibilitat CSRD són de gran complexitat perquè han de recollir molt volum d’informació, no solament de dins de l’organització sinó també de fora, atès que han de tenir en compte la sostenibilitat al llarg del cicle de vida dels productes. Aquesta tasca les empeny a realitzar un canvi de cultura organitzacional cap a la col·laboració amb els treballadors, clients, usuaris, beneficiaris, proveïdors i ciutadania en el seu conjunt.
L’objectiu de desenvolupament sostenible número 17 (ODS 17) de Nacions Unides, es refereix a les necessàries aliances per assolir la resta d’objectius sobre la pobresa, la fam, la salut, l’educació, el canvi climàtic, la igualtat de gènere, el subministrament d’aigua, sanejament, energia, urbanització, medi ambient i justícia social. Així doncs, per satisfer les necessitats de les generacions actuals sense comprometre les de les futures generacions, com diu la definició de sostenibilitat de l’Informe Brundtland (1987), cal que les organitzacions del món s’enfoquin cap a una cultura col·laborativa entre totes les seves parts interessades.
Actualment, la maximització dels ingressos de les organitzacions s’aconsegueix amb l’estratègia de la competitivitat. Com venia a dir en Robert Axelrod al seu llibre “L’evolució de la cooperació” (1984) en base a la teoria de jocs, la competitivitat és contrària a la col·laboració atès que l’objectiu de la primera és aconseguir el màxim guany independentment de si la resta perd. Mentre que la cooperació/col·laboració consisteix a maximitzar els guanys pel conjunt de les parts interessades/implicades. Les conegudes estratègies win-win.
Solament podem caminar cap a la sostenibilitat amb estratègies col·laboratives, i la proximitat és la columna vertebral d’aquestes estratègies perquè és reduint les distàncies que podem disminuir els impactes ambientals, socials i de governança (ASG). Això és, quan fem desplaçaments més curts pel territori generem menys CO2, podem conciliar millor la vida laboral, personal, familiar i comunitària, i els costos pressupostaris que determinen la governança de les organitzacions són menors.
Per reduir les distàncies en el nostre dia a dia, ens hem de poder comunicar amb els nostres clients, usuaris i beneficiaris de major proximitat. Hem de trobar la manera de comunicar-nos amb el nostre públic objectiu al barri, a la ciutat, a la comarca, al país o al continent, i no haver de cercar-lo més enllà, ni haver de tancar si no tenim èxit internacional. Perquè és la col·laboració en proximitat el que ens fa més sostenibles.
Els Indicadors de Qualitat de Vida, que serveixen per mesurar la sostenibilitat de les organitzacions i dels seus productes i serveis, ens mostren que quan les organitzacions es marquen com a objectiu la sostenibilitat aconsegueixen ser més competitives. Heu sentit a parlar que de vegades quan més perseguim un objectiu més s’allunya de nosaltres? Doncs això pot passar si una organització intenta ser més sostenible fixant-se com a objectiu la competitivitat. La competitivitat no és l’objectiu, és el resultat.
Per prendre les nostres millors decisions en el dia a dia, els Indicadors ens proporcionen informació objectiva i clara sobre la sostenibilitat. Ens marquen el camí per tal que puguem reduir les distàncies i canviar:
- la competitivitat per la cooperació,
- les protestes per la reflexió conjunta,
- la individualitat per l’ajuda mútua.
De la necessitats de comprendre com són els Indicadors de Qualitat de Vida, quines oportunitats ens descobreixen i com proporcionen una base sobre la que construir aliances, sorgeix la metodologia CitizensQ i tots els seus serveis associats com els Fòrums, els Tallers, els Sortides inspiradores, les Formacions vivencials i els Acompanyaments. Aquests serveis ens permeten anar molt més enllà de les activitats de sensibilització o reivindicació de les diferents diades internacionals.
