Mapa de solucions sostenibles
La sostenibilitat és transversal a tots els sectors d’activitat i podem tenir la sensació que ens desborda o que no sabem per on començar.
El mapa de solucions sostenibles organitza els diversos sectors d’activitat al que pertanyen empreses, administracions públiques o entitats no lucratives, i ens ajuda a prioritzar les solucions.
Les solucions sostenibles són estratègies col·laboratives dins de les organitzacions i entre organitzacions per millorar la qualitat de vida.
A continuació destaquem unes quantes solucions sostenibles rellevants, identificant els sectors d’activitat més implicats, i a sota de cadascuna d’elles alguns articles inspiradors.
Comunitats energètiques i comunitats ciutadanes d’energia
Ens han de facilitar energia neta a preus assequibles, com diu l’ODS 7.
El finançament de les comunitats energètiques és principalment del veïnat que les impulsa, mentre que a les comunitats ciutadanes d’energia hi participen empreses, administracions públiques i entitats no lucratives. L’aspecte clau de la sostenibilitat de les instal·lacions renovables és la sobirania energètica. Això és, que la propietat acabi essent de la ciutadania.
La indústria que construeixi les instal·lacions haurà de ser de proximitat per tal que els beneficis ambientals, socials i de governança (ASG) puguin revertir en les comunitats locals.
Aules de Trobada per la Sostenibilitat
Són espais on l’alumnat disposa d’eines de mesura de la sostenibilitat de les empreses i dels productes, àgils i pràctiques per poder identificar, a qualsevol sector d’activitat, els productes més sostenibles i prendre decisions de consum conscient.
També són espais de trobada amb les empreses de més proximitat, per conèixer a fons el cicle de vida dels productes, posar en pràctica els coneixements adquirits i participar en l’ecodisseny de nous productes generant així oportunitats professionals per l’alumnat.
La implicació de les administracions públiques i les entitats no lucratives és fonamental per les aliances que ens demana l’ODS 17.
Treball digne per tenir accés a l’habitatge
L’habitatge ha de ser accessible a totes les persones. Per fer realitat aquest dret cal tenir treball digne que erradiqui la pobresa, com diu l’ODS 1.
El treball digne és possible quan hi ha una col·laboració intergeneracional per l’autogestió. Això és, que les generacions més grans i les més joves es reconeguin els respectius talents, coneixements i experiència per posar en marxa solucions sostenibles. La tècnica del Procés per Consells ho facilita.
El treball digne dona capacitat econòmica d’accés a l’habitatge també digne si ofereix espais privats d’intimitat, i espais comunitaris d’interacció veïnal, ajuda mútua i presa de decisions conjuntes.
Plataformes e-comerç B2C i B2B
Per fer possible el contacte directe entre la pagesia i la ciutadania necessitem plataformes B2C que facilitin la distribució de productes alimentaris de qualitat en proximitat, preus justos i treball digne, tant per productors com per consumidors, com ens diuen especialment els ODS 2 i 8.
La preparació d’aliments per persones i animals i la confecció de roba crea una estreta relació entre agricultura i indústria alimentària i tèxtil. Les plataformes B2B faciliten que aquesta relació es pugui dur a terme també amb productes de qualitat, proximitat, preus justos i treball digne, com ens diuen el conjunt dels ODS.
Polítiques turístiques que posen les persones al centre
La possibilitat de fer turisme interior i exterior ens ofereix l’oportunitat de visitar altres llocs, i així és com actualment aquests espais naturals o monuments es posen per davant de les persones que hi viuen. Si volem fer un turisme sostenible la prioritat ha de ser visitar les persones que viuen a altres llocs i establir-hi relacions de col·laboració a favor de la sostenibilitat global.
El turisme és una via per trobar noves oportunitats econòmiques d’intercanvi cultural i per cercar noves solucions. Cal que dissenyem les polítiques públiques internes de cada país i els acords entre països, que se centrin en la satisfacció de les necessitats bàsiques i no forcin a les persones a processos migratoris traumàtics.
Salut física i autonomia crítica
Aquestes són les necessitats bàsiques universals identificades per Len Doyal i Ian Gough, i que estan estretament vinculades entre elles com el nostre cos a la nostra ment. És coneguda l’expressió “mens sana in corpore sano”.
L’activitat física amb més reconeixement internacional per trobar salut física i mental és la meditació, però cadascú ha de trobar la seva i no és una tasca que puguem fer individualment. Es tracta d’ajudar-nos mútuament per tal que cadascú tingui una xarxa de suport que l’ajudi a trobar el seu propòsit de vida i aquelles activitats físiques que l’ajudin a descobrir, compendre i desenvolupar-lo sentint-se millor.
Compartir solucions a reptes comuns
Empreses
Administracions públiques
Associacions empresarials i consultories
Universitats i altres centres de formació
Moviments socials