Dissentir des de la Medicina Basada en l’Evidència

14 d'abril de 2021 / Montserrat Llobet

El passat dissabte dia 13 de març vam celebrar la “Jornada Covid-19: socialitzem coneixement” per ampliar l’horitzó de possibilitats de lluita contra el coronavirus i veure si podem recuperar i fer créixer espais de trobada presencial sense posar en risc la salut física de les persones del nostre entorn familiar, laboral i veïnal, tot millorant la salut del teixit econòmic més tocat per la crisi: les persones que han perdut la feina, els autònoms i les petites empreses. 

Tantes expectatives en aquesta Jornada pot semblar un intent rocambolesc, però amb la posada en situació del Gaspar Hernàndez, la lucidesa de l’Eudald Carbonell sobre com corregir la globalització cap a la planetització, i anant de la mà de professionals de la recerca des de la Medicina Basada en l’Evidència (MBE), va ser la garantia que anàvem sobre segur.

El Dr. Prieto ens va introduir en la MBE, tot seguit la Dra. López ens va exposar una bona colla de tractaments preventius contra la Covid-19, el Dr. Cervantes ens va explicar com els hospitals han anat aplicant tractaments més eficaços, el biòleg Juan Serrano ens va parlar amb detall de les vacunes, la Dra. Rovira ens feu cinc cèntims dels tractaments amb ozó i el Dr. Insignares ens va introduir al diòxid de clor. Consulteu el programa complet aquí.

Els ponents metges i investigadors de la Jornada ens van explicar que cal fer assajos clínics de tractaments que el món de la medicina dominant no està tenint en compte i en canvi, cada vegada més sectors estimen que tenen potencial. Justament la idea de la Jornada és no deixar-nos portar pel corrent generalitzat que l’única solució està en les vacunes. És a dir, dissentir del pensament únic per valorar altres tractaments preventius que evitin els ingressos hospitalaris i que requereixin menys temps per contrastar la seva efectivitat, tant en aquesta pandèmia com en les que puguin venir, tot evitant les pèrdues econòmiques i de llocs de treball que estem patint a causa del confinament.

De fet l’altre aspecte cabdal d’aquesta crisi sanitària és la crisi econòmica que ha desencadenat per una part important de la població. I és una part important, no solament perquè afecta un percentatge considerable de la ciutadania, en 9 mesos més de 241.000 persones es van quedar sense feina i van tancar més de 20.000 empreses que ja no tornaran a obrir, com ens explicava l’advocat Toni Fitó, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, sinó que també és important perquè ha disparat l’índex de pobresa. És a dir, no parlem que tots plegats ens hàgim hagut d’estrènyer el cinturó, passa que hi ha milers de persones i famílies que no se’n surten i, que l’índex de suïcidis i malalties provocades per l’angoixa també s’ha disparat.   

La precarietat laboral s’ha fet encara més intensa a causa del punt d’inflexió que està suposant la Covid-19. Des de l’Observatori de qualitat de vida Citizens Q, que ha organitzat aquesta Jornada, utilitzem l’Indicador d’Estabilitat Laboral per avaluar el nivell de precarietat que pateixen les persones treballadores. Ho fem avaluant el compromís de les empreses amb les persones que hi treballen (nombre de sòcies, contractes indefinits i contractes temporals), la qual cosa ens dóna també informació sobre les possibilitats que les persones treballadores tenen de desenvolupar la seva autonomia crítica i de participar en les decisions del dia a dia i estratègiques de l’empresa.

Podem comprovar com l’Indicador d’Estabilitat Laboral va empitjorant a mesura que les empreses són més grans.  Aquest fet està relacionat amb el que ens deia l’Eudald Carbonell que la globalització crea grans estructures jeràrquiques que uniformitzen destruint la diversitat. Això és perquè a mesura que les empreses creixen, baixa l’estabilitat laboral convertint-se en precarietat laboral o traslladant-la a empreses auxiliars proveïdores, la qual cosa perjudica l’autonomia crítica i, per tant, la capacitat de prendre decisions de les persones treballadores sobre la seva pròpia feina i sobre el futur de l’organització on treballen.

Una manera de fer cas a l’Eudald i planetitzar el món, és que quan ens calgui tenir empreses grans, aquestes tinguin la forma jurídica de cooperativa de treball associat, atès que com a mínim el 70% de les seves persones treballadores són sòcies, la qual cosa permet la dissensió dins de l’empresa i, per tant, l’intercanvi lliure de punts de vista sobre el seu funcionament per participar després en les decisions operatives i estratègiques.

A les grans empreses mercantils la major part de la plantilla compleix ordres sobre què no es pot dissentir sense risc de perdre la feina. I en el cas d’empreses que conformen oligopolis en el seu sector d’activitat, com és el cas de la banca, el tèxtil o l’energia, la impossibilitat de dissensió s’estén a tot el seu mercat en forma d’imposició de productes, preus i altres condicions a proveïdors i clients.

Les grans empreses del sector farmacèutic no són una excepció, i s’hi afegeix l’agreujant dels pagaments als metges que recepten els seus medicaments i d’aquells que tenen conflictes d’interessos pel fet de tenir en propietat accions d’una farmacèutica.

A través d’aquest escrit juntament amb la “Invitació a la reflexió sobre els drets, deures i responsabilitats davant la COVID-19”, des de l’Equip de Reflexió de la Jornada fem una crida a la responsabilitat social de laboratoris, metges, pacients i administració, per posar els recursos necessaris en la investigació d’aquests altres tractaments per esbrinar si ens podrien ser útils, i posar en marxa els mecanismes més adequats per recuperar els espais de trobada presencial que dinamitzin la vida econòmica i social sense posar en risc la salut de les persones.

Així doncs, desitgem que la força de la Medicina Basada en l’Evidència ens acompanyi per exercir la responsabilitat social que tenim cadascú i, per fer-ho possible, us convidem a afegir-vos al compromís de respectar i promoure la dissensió tant en l’àmbit familiar, com laboral i veïnal. 

Equip de Reflexió Jornada Covid-19