Les PIMES no són el problema, són la solució

17 de juny de 2021 / Montserrat Llobet

 Ens ha arribat la notícia que Europa a l’hora de repartir els diners del fons Next Generation el problema són les pimes. Això ha d’encendre les alarmes de tots els autònoms i pimes de Catalunya que estan a l’espera que el Gobierno español faci el repartiment i intentar mitigar la crisi econòmica arran de la Covid-19. La reacció a España no pot ser la mateixa perquè a Catalunya el percentatge de pimes és molt més elevat, ja que l’economia espanyola està dominada per grans empreses.

Ara bé, per què les pimes són la solució? Hi ha diverses raons. La primera és que les grans empreses formen oligopolis a pràcticament tots els mercats, imposant preus i productes perquè aconsegueixen unes economies d’escala que les fan ser les empreses més competitives, tant a l’hora de comprar com de vendre. Així imposen preus tant a proveïdors com a clients. Els proveïdors són la cadena de transmissió dels baixos preus i, per tant, de la precarietat laboral, atès que amb la compra de grans quantitats pressionen a què els preus siguin baixos i el mateix fan els proveïdors al seu torn per sobreviure en el mercat.

Mentre les grans empreses dominen els mercats, les pimes sobreviuen gràcies als mercats intersticials, petits mercats que no interessen a les grans empreses perquè els aportarien pocs guanys,  gràcies a adaptar els seus costos a les exigències de les grans empreses, o perquè han aconseguit moure’s en un ecosistema format per altres pimes on les grans empreses no tenen gran incidència. Aquest ecosistema seria el que més s’acosta a la competència perfecta, gran nombre d’oferents i demandants, el que implica que cadascú pren les seves decisions i ningú es pot imposar a la resta. És a dir, un teixit econòmic democràtic.

Tenim el costum d’associar els termes democràcia i dictadura solament als poders polítics quan també els hauríem d’aplicar als poders econòmics, perquè a mesura que les empreses, i organitzacions en general, creixen, acumulen poder condicionant les decisions dels actors socials, començant per les mateixes persones treballadores, continuant pels competidors, els clients, seguint per les administracions públiques i acabant per la ciutadania del territori on actuen. En canvi, un teixit econòmic format per pimes necessàriament ha de ser més democràtic perquè cap d’elles pot dominar sobre la resta. I això és aplicable també a les associacions empresarials i a tota mena d’organització, siguin empreses, administracions públiques o entitats no lucratives. 

Per posar alguns exemples de democratització del teixit econòmic a Catalunya trobem la iniciativa Eines de País, que agrupa pimes i microempreses per tenir major participació en les decisions de les associacions empresarials i col·legis professionals, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, on el 70% de la seva plantilla té dret a vot en les assemblees, i moltíssimes altres associacions empresarials de pimes i autònoms. A més, aquestes empreses són les grans creadores de llocs de treball, i per això no donar-los suport implica generar més atur. Ja que les grans empreses en els darrers anys, han estat les organitzacions que per reduir costos han destruït més llocs de treball.

El 13 d’abril vam celebrar la “Jornada Covid-19: socialitzem coneixement” per recuperar espais de trobada presencials, on en Toni Fitó en representació de la Cambra de Comerç de Barcelona ens explicava que en els 9 primers mesos de confinament havien tancat 20.000 empreses que ja hem perdut perquè no tornaran a obrir. Hauríem de veure-les amb un gran dol per la democràcia i l’ocupació, atès que probablement els seus clients, treballadors i proveïdors passaran a formar part de les grans empreses a qui la Covid-19 ha enfortit i que, a sobre, es beneficiaran dels ajuts europeus.

Ara que fa poques setmanes que l’Arcadi ens ha deixat, em venen al cap unes de les seves últimes paraules més sentides, que el feien remoure a la cadira durant les nombroses entrevistes que li van fer: el capitalisme és un sistema criminal. Pot ser quan a Catalunya entenguem que hem de trencar els vincles amb l’IBEX 35 podrem avançar lliurement i democràticament.