L'indicador de ciutadania activa i les vacunes Covid

20 de desembre de 2021 / Montserrat Llobet

L’Observatori de qualitat de vida Citizens Q treballa bàsicament amb cinc indicadors que recullen informació fonamental sobre la Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) amb la sostenibilitat social i ambiental que afecta a totes les seves parts interessades, ja siguin les seves persones treballadores, les seves clientes, usuàries i beneficiàries, o la ciutadania en el seu conjunt. Aquí en tenim la llista:

  1. Indicador d’Estabilitat Laboral
  2. Indicador d’Igualtat d’Oportunitats: gènere, diversitat funcional i exclusió social.
  3. Indicador de Petjada Ecològica i Social
  4. Indicador de Ciutadania Activa
  5. Indicador de Cohesió Social – Xarxa d’entitats

L’Indicador de Ciutadania Activa[1] fa referència a les persones clientes, usuàries i beneficiàries de les organitzacions, siguin persones físiques o persones jurídiques com empreses, administracions públiques o entitats no lucratives. En el cas de les vacunes contra la Covid, les clientes són les administracions públiques perquè són les que les adquireixen, i les usuàries o beneficiàries són la ciutadania en el seu conjunt, que també és part interessada.

L’objectiu de l’Indicador de Ciutadania Activa és el de mesurar l'esforç en fer reflexionar críticament a la ciutadania sobre l'impacte social i ambiental dels seus propis productes i del sector en què treballa l'organització. Així, les empreses subministradores de les vacunes contra la Covid, en ser les proveïdores d’aquests productes farmacèutics, tenen la responsabilitat d’organitzar activitats de reflexió i debat en les que les administracions públiques i la ciutadania, com a clientes i usuàries-beneficiàries de les vacunes hi puguin participar com a protagonistes.

Aquest fi aplicat al cas de les subministradores de vacunes ens porta a una situació crítica com la mateixa pandèmia, perquè les farmacèutiques no solament no han organitzat aquestes activitats de reflexió i debat, sinó que han impedit la transparència en els contractes públics tatxant part dels continguts, i que aquelles manifestacions espontànies crítiques que s’han vehiculat principalment a través de les xarxes socials, han estat ofegades esborrant els continguts crítics, generant contra notícies i censurant continguts que consideren “fakes”. Pel que aquest Indicador, tal com està pensat el seu càlcul en una escala del 0 al 10, obtindria no solament una nota de suspens per sota del 5, sinó una nota negativa, atès que no organitzen activitats de reflexió i debat i a més censuren les veus crítiques, quan l’autonomia crítica juntament amb la salut física, són les necessitats humanes bàsiques[2] que hauríem de satisfer per optimitzar la nostra qualitat de vida[3].

Aquests dies hi ha hagut molt de revolt amb la posada en funcionament el Certificat COVID digital per accedir a determinats establiments, principalment bars i restaurants, però també activitats educatives i esportives que afecten més directament als joves que no hi poden participar si no estan vacunats contra la Covid. La prohibició d’accés als establiments i activitats ha generat el que anomenem “la pressió social” per vacunar-se, que ja es va iniciar quan es va exigir per accedir a alguns centres de treball com a condició per continuar duent a terme l’activitat laboral ordinària.

Així doncs, amb el Certificat la pressió social s’ha fet molt més intensa per aquelles persones que no s’han vacunat i necessiten accedir a establiments públics perquè hi celebren reunions com a professionals, normalment autònoms, o necessiten accedir a activitats educatives i esportives per poder compartir espais d’aprenentatge i socialització amb companys de classe o d’equip. En el cas dels autònoms, es poden trobar amb un obstacle més per remuntar la difícil situació econòmica arran dels diversos confinaments, i en el cas dels joves seria molt excepcional trobar-ne algun de disposat a renunciar a les seves relacions socials o educatives i per això, si s’han de vacunar per mantenir-les, ho fan.

Així, la pressió social fa la funció de l’obligatorietat prohibida per les constitucions de la major part dels països. Les comunitats més properes, començant per la família i continuant per la feina i les amistats, poden exercir pressió social en dos sentits. En sentit positiu quan la persona se sent acompanyada i recolzada pel grup en la seva manera de pensar amb un sentiment d’identitat i pertinença, i en sentit negatiu quan la persona se sent rebutjada i discriminada pel grup.

La pressió social és una estratègia de motivació o de desmotivació molt poderosa, tant per mantenir-se dins del grup com per expulsar algú. De fet, podríem dir que aquesta estratègia no falla mai, perquè tenir tribu, comunitat o com en vulguem dir, és fonamental per satisfer aquestes necessitats humanes bàsiques de salut física i autonomia crítica, atès que a les persones ens cal intercanviar punts de vista amb els altres per tenir una bona salut física i emocional. Així doncs, si una persona es troba en una situació personal altament crítica, és possible que la pugui superar si un grup de persones s’esforça a comprendre què li està passant, la recolza i, encara que no comparteixi la seva manera de pensar, la fa sentir acompanyada.

Les persones que han decidit no vacunar-se o que no volen que els seus fills siguin vacunats es troben en aquesta situació altament crítica, perquè no sempre reben el suport que necessiten com a mostra de respecte per la seva manera pensar. Al marge de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) farmacèutiques, les administracions públiques com a comunitat territorial tenen la Responsabilitat Social (RSA) de donar suport a tots els seus membres per dos motius. En primer lloc, per tal que es puguin expressar i ser escoltats. I, en segon lloc, perquè els punts de vista crítics aporten riquesa a la tota comunitat en la cerca de diversitat de tractaments per combatre la Covid que, a més d’ampliar el ventall de possibilitats millorant la quantitat de vida, milloren la qualitat de vida de tots els seus membres. Per tant, més salut física i més salut emocional.

Aquesta riquesa que es tradueix en la socialització del coneixement[4] sobre els diversos tractaments utilitzats per lluitar contra la Covid, i que ens facilita criteris i arguments per les millors decisions de cadascú, assumint les conseqüències que aquestes tinguin, també facilita que cadascun dels membres de la comunitat puguem escollir aquells tractaments que ens ofereixin més confiança.

Lògicament, els tractaments oficials solen generar més confiança entre la ciutadania. Ara bé, malgrat que des de la medicina oficial es pensi que qui no es vol vacunar està equivocat, la pressió social pot forçar la vacunació, però llavors s’està vulnerant el dret fonamental de la llibertat de decisió sobre el propi cos. I com passa en altres situacions, si no podem obligar el malalt a curar-se o és inútil intentar-ho, menys hauríem d’obligar una prevenció determinada si no passa per l’autoconvenciment de la mateixa persona, és a dir, per la seva salut mental.

Per tant, les empreses farmacèutiques, les administracions públiques i altres entitats relacionades amb aquesta crisi, traurien bona nota en l’Indicador de Ciutadania Activa en acomplir activitats de socialització del coneixement per contribuir a la recerca científica dels tractaments que donen millors resultats assumint menys riscos, oferint alhora major autonomia crítica a la població.

Parlant d’autonomia crítica, deixeu-me que faci referència a la qualitat de vida de la gent gran com a col·lectiu més afectat per la Covid, no tan sols per l'índex de defuncions sinó també per la soledat que ha patit en l’aïllament per evitar el contagi. Sigui l’article que vaig escriure fa uns mesos el meu petit homenatge cap a la gent gran que segueix patint algun tipus d’aïllament.


[1] L’Indicador de Ciutadania Activa es correspon amb l’Indicador de Participació Deliberativa i Representativa de la tesi doctoral de la Montserrat Llobet i Abizanda ¿Qué es la Responsabilidad Social de las Organizaciones? ¿Cómo se mide?”, publicada per Dictus Publishing el 2014. Encara que el nom d’aquest indicador i la seva forma de càlcul ha variat, l’aspecte que vol mesurar és el mateix: si les persones o organitzacions clientes poden participar en el procés de millora de la sostenibilitat social i ambiental de l’empresa que els subministra els productes, siguin aquests béns o serveis.

[2] Doyal, Len y Gough, Ian (1994). Teoría de las necesidades humanas. Madrid,  Icaria / FUHEM.

[3] Alguacil, Julio (2000). Calidad de vida y praxis urbana: nuevas iniciativas de gestión ciudadana en la periferia social de Madrid. Madrid, CIS / Siglo XXI.

[4] Carbonell, Eudald (2021). La socialització del coneixement en l’evolució de la humanitat. Conferència a la “Jornada Covid-19: socialitzem coneixement”  el 13 de març a YouTube.

Cat
Articles, General

Tags

Compartir: