Sostenibilitat CitizensQ: objectiva i transparent

29 de setembre de 2022 / Montserrat Llobet

L'Observatori de qualitat de vida Citizens Q treballa principalment amb cinc indicadors per mesurar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les organitzacions. Potser les propietats més rellevants dels Indicadors de qualitat de vida és que aquests són objectius i transparents[1]. A continuació ho argumentem.

Són indicadors objectius perquè no depenen de l'opinió de cap persona, pel que no són manipulables. És a dir, es calculen en base a dades de les organitzacions de fets que són contrastables, atès que es tracta de dades públiques, en cap cas confidencials, com són el nombre de persones treballadores, de dones en càrrecs directius, de persones amb diversitat funcional, d’activitats de reflexió crítica o de participació en xarxes d’entitats.

Una altra característica de la seva objectivitat és que les dades utilitzades per al seu càlcul s’ordenen segons l’escala de satisfactors establerta per Manfred Max-Neef[2]. Aquesta escala considera que els satisfactors sinèrgics són els que aconsegueixen un major grau de satisfacció de necessitats humanes, els segueixen els singulars amb menor grau de satisfacció, que és més petit en el cas dels inhibidors, encara menor el dels pseudo-satisfactors, i finalment els destructors, que en lloc de satisfer necessitats impossibiliten a les persones satisfer-les. A l’article “Objectiu: millorar la qualitat de vida. Per què no ens en sortim?”  s’explica amb detall aquesta escala de satisfactors. Així doncs, les dades de càlcul dels Indicadors s’ordenen segons les diverses maneres de satisfer les necessitats en una escala de més a menys satisfacció, estant dalt de tot de l’escala de valor els satisfactors sinèrgics, aquells que satisfan millor alguna necessitat humana bàsica i que, a més, ajuden a satisfer altres necessitats, optimitzant d’aquesta manera la qualitat de vida.

Per exemple, és un fet objectiu que cada persona que treballa en una empresa signa un tipus de contracte, i que aquest determina unes o altres condicions laborals. Així per satisfer la necessitat de treball remunerat el contracte d’autoocupació és el satisfactor més sinèrgic i, per tant, el més ben puntuat, perquè permet participar en totes les decisions operatives del dia a dia de l'empresa, les decisions estratègiques pel seu futur, i per descomptat si la persona continua o no en el lloc de treball. Mentre que en els altres tipus de contracte la decisió de continuar o no depèn de terceres persones. Llavors l’autoocupació, a més de satisfer la necessitat d’una remuneració per a la subsistència, proporciona a la persona treballadora llibertat, creativitat, comprensió, identitat i participació.  

Així doncs, l'autoocupació és el nivell més alt de l'escala. Per sota tenim com a mínim dos nivells: els contractes indefinits i les temporals. Tots ells caracteritzats pel fet que la decisió de si continuar o no amb la relació laboral no depèn d'elles mateixes sinó de terceres persones, en aquest cas de la direcció de l'empresa. Els contractes indefinits se situen en una escala de major compromís de l'empresa amb la persona treballadora perquè en cas d'acomiadament aquesta l'haurà d'indemnitzar, mentre que en els contractes temporals no hi ha indemnització.

Podem establir tants nivells d'estabilitat laboral com considerem oportuns, sempre i quan puguem justificar objectivament les condicions laborals de cada nivell. Per exemple podem valorar uns nivells alts per càrrecs directius que no participin en la propietat de l’empresa, i d’inferiors en els que hi hauria els falsos autònoms i les persones sense contracte, tot i que en aquests dos darrers casos sí que les dades ja es considerarien confidencials per evitar sancions per part de l’autoritat laboral. Llavors, no depèn de l'opinió de ningú que les persones que treballin en una organització estiguin situades en un graó o altre de l'escala, perquè objectivament han signat un contracte o altre en el que les parts es comprometen a respectar uns drets i a complir amb unes obligacions.

La transparència dels Indicadors de qualitat de vida CitizensQ té tres dimensions: la comprovació que les dades són reals, la comprensió i la interpretació dels resultats, a través de l’escala més habitual de 0 a 10 que ens situa ràpidament en quina opció és la més recomanable.

La comprovació dels resultats fa que la transparència dels Indicadors de qualitat de vida CitizensQ sigui complementària a l’objectivitat, perquè al treballar amb dades públiques aquestes no es poden falsejar. És a dir, les dades que s'utilitzen per calcular els indicadors no són en cap cas confidencials, pel que es pot comprovar que es tracta de dades reals. És a dir, així com podem conèixer el nombre de persones treballadores d’una empresa, també podem saber quants càrrecs directius són dones i quants homes, quantes persones de la plantilla tenen un certificat de discapacitat, quantes activitats de reflexió critica a realitzat una organització i de quantes entitats no lucratives és sòcia. De fet, moltes d’aquestes dades se solen publicar a la web de l’organització per tal que els clients la puguin conèixer millor i generar confiança.

Pel que fa a la comprensió i la interpretació dels resultats, també posem exemples de cadascun dels Indicadors de qualitat de vida. És fàcil comprendre que si totes les persones que treballen en una empresa en són propietàries, aquesta obtindrà la màxima puntuació en l'Indicador d'Estabilitat Laboral, mentre que si totes se situessin en el grup de contractes temporals degut a que les persones propietàries no treballessin a l'empresa, aleshores obtindria la mínima puntuació.

En el cas de l’Indicador d’Igualtat d’Oportunitats, si és ben sabut que les dones estan subrepresentades en els òrgans de direcció de les organitzacions lògicament trauran més bona puntuació aquelles que tinguin més dones ocupant càrrecs directius. És comprensible i es pot interpretar que allà on hi hagi paritat la puntuació serà d’un aprovat, per sota de la paritat suspès i per sobre de la paritat un bé, notable o excel·lent, per premiar aquelles organitzacions que atorguen confiança a les dones per la seva capacitat de prendre decisions tan encertades com les dels homes.

L’Indicador de Petjada Ecològica i Social té en compte els desplaçaments des dels domicilis de persones treballadores, clientes, usuàries i beneficiàries, fins al centre de treball, comercial o social. També és comprensible i es pot interpretar que la puntuació d’aquest indicador sigui més baixa quan més llarga sigui la distància recorreguda per les emissions de CO2 i les dificultats de conciliació entre la vida laboral, personal, familiar i veïnal, atès que quan les distàncies són curtes es disposa de més temps personal, familiar, amb amistats i amb el veïnat, i desplaçar-se a peu facilita relacions de confiança en la proximitat del domicili que permeten la cooperació i la democràcia, tant per qüestions professionals, d’ajuda mútua com d’oci.

L’Indicador de Ciutadania Activa valora l’esforç de les organitzacions en realitzar activitats de reflexió crítica i es pot comprendre i interpretar que quantes més activitats d’aquest tipus es realitzin major serà la puntuació obtinguda perquè aquestes activitats permeten la participació ciutadana, la socialització del coneixement i, per tant, la democratització per arribar a ser humans, com diu l’Eudald Carbonell[3]. 

L’Indicador de Xarxes d’Entitats valora la dedicació de les organitzacions a col·laborar amb entitats no lucratives per passar de la reflexió crítica a l’acció a favor de la transformació social que ens permeti assolir les Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es pot comprendre i interpretar que quantes més col·laboracions estables es facin major puntuació s’obtindrà.

En conclusió, la sostenibilitat de Citizens Q és objectiva i transparent perquè no depèn de les opinions de les persones que recullen les dades, tampoc de les que realitzen els càlculs ni de les que interpreten els seus resultats, i perquè es pot comprovar la seva certesa al no treballar amb informació confidencial ni difícil d'interpretar.

Per tot això, que les persones participants en l'anàlisi de la sostenibilitat d'una organització puguin tenir algun conflicte d'interès no influiria en els resultats d'un Certificat de Sostenibilitat, atès que no podrien manipular unes dades que són objectives. I en cas d'intentar-ho, la transparència permetria detectar a temps intents de manipulació.

[1] Els Indicadors de qualitat de vida sorgeixen a partir de la tesi doctoral de la Montserrat Llobet i Abizanda titulada “¿Qué es la Responsabilidad Social de las Organizaciones? ¿Cómo se mide?” i publicada per Dictus Publishing el 2014.

[2] Max-Neef, Manfred A. (1998). Desarrollo a escala humana: conceptos, aplicaciones y algunas reflexiones. Barcelona, Icaria Editorial.

[3] Carbonell, Eudald (2007). El naixement d’una nova consciència. Badalona, Ara llibres.