La part oculta de l'iceberg i els ODS

24 de setembre de 2021 / Montserrat Llobet

Els Indicadors de qualitat de vida són una eina per fer aflorar la part de l’iceberg que s’amaga sota les aigües, perquè en general tan sols coneixem una petita part de la història dels productes que consumim i de les empreses que els fabriquen. Els Indicadors Citizens Q ens  aporten informació que no podem observar a simple vista, ens permeten analitzar-la de manera ordenada i plantejar accions que tinguin en compte tots els aspectes de la sostenibilitat, per avançar de manera conscient i ferma cap a la qualitat ambiental, el benestar i la identitat cultural, que són les tres dimensions de la qualitat de vida^[1].

Els Indicadors de qualitat de vida són una guia per impulsar els canvis que necessitem fer davant dels reptes que se’ns plantegen, perquè ens permeten avaluar les maneres com les persones intentem satisfer les nostres necessitats humanes i pensar en com transformar la realitat amb alternatives més sostenibles, que ens permetin millorar el nostre benestar i el de les persones del nostre entorn.

Tal com reflecteixn els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la sostenibilitat abasta tant les qüestions econòmiques, com les ambientals i les socials, atès que els canvis i transformacions que necessitem portar a terme volem que contribueixin a reduir les desigualtats i mitigar el canvi climàtic. El quadre que es presenta a continuació no pretén ser una classificació exhaustiva dels ODS socials, ambientals i econòmics, perquè possiblement podríem col·locar el mateix objectiu a més d’una columna o canviar-lo, tan sols pretén motivar a la reflexió sobre com es relacionen entre ells.

Quan observem els ODS ens adonem que sovint sorgeixen contradiccions entre ells que ens dificulten el seu assoliment. Per exemple, la pobresa (ODS-1) s’ha generat quan hem intentat millorar la situació econòmica amb una indústria d’agricultura intensiva, tèxtil o de mineria (ODS-9) que ha generat precarietat laboral i, a més, destruït ecosistemes terrestres (ODS-15). Un altre exemple el trobem quan hem intentat generar energia a un preu assequible (ODS-7) a través dels combustibles fòssils o de les nuclears, sense tenir en compte que el cost ambiental (ODS-13) i en la salut de les persones (ODS-3), especialment en el cas de la nuclear, és tan incalculable que no hi ha cap companyia asseguradora disposada a cobrir-los.

Els Indicadors de qualitat de vida ens serveixen per avaluar propostes i poder escollir aquelles que no generen contradiccions entre els ODS, atès que tots ells es basen en la satisfacció sinèrgica[2] de necessitats humanes. És a dir, observen si amb la manera com un producte o un servei satisfà una necessitat, a més, estem ajudant a satisfer-ne d’altres. Per exemple, amb el consum de productes alimentaris de proximitat tenim més control sobre les condicions laborals al camp (Indicador d’Estabilitat Laboral) i ens estalviem emissions de CO2  (Indicador de Petjada Ecològica i Social).

D’Indicadors de qualitat de vida en tenim 26, però n’hi ha 5 que són bàsics per avaluar empreses de qualsevol sector d’activitat:

• • Estabilitat Laboral: compromís de les empreses amb les persones que hi treballen.
•  
• • Igualtat d’Oportunitats: gènere, diversitat funcional i exclusió.
•  
• • Petjada Ecològica i Social-PES: impacte social i ambiental dels desplaçaments.
•  
• • Ciutadania Activa: activitats adreçades als clients per fer-los partícips de la sostenibilitat.

• • Xarxa d’Entitats: col·laboracions amb organitzacions del sector o del barri.

Per introduir els canvis realment transformadors que necessitem no ens podem centrar en un sol ODS perquè, com dèiem, correm el risc d’entrar en contradiccions que millorant un objectiu en perjudiquem un altre. Els Indicadors de qualitat de vida ens ajuden a identificar les propostes de transformació que ens plantegem per dona’ls-hi forma i construir amb fonaments de sostenibilitat econòmica, ambiental i social.

Malgrat les necessitats bàsiques de les persones, l’autonomia crítica i la salut física[3], són immaterials o intangibles, en la nostra societat de consum ens cal poder adquirir béns i serveis materials per satisfer-les. Productes que considerem de primera necessitat com l’alimentació, la roba de vestir i de la llar, l’energia, els productes d’higiene personal i de la llar o els dispositius electrònics. I a més d’analitzar la qualitat de vida que ens aporten els productes en si, no podem oblidar la importància de la manera d’adquirir-los, atès que l’impacte social i ambiental és diferent si sortim a peu per anar a comprar en els establiments de proximitat al nostre domicili, que si agafem el vehicle per desplaçar-nos o si un servei de missatgeria ens porta els productes a casa.

Per avaluar la qualitat de vida que ens pot aportar cada producte podem utilitzar els següents Indicadors generals i llavors cada sector d’activitat té els seus Indicadors específics:

• • Distància entre lloc d’Origen i Consum: a més distància més emissions de CO2 pel transport, major empremta ecològica si el producte necessita refrigeració, envasos i embalatges. També dificulta el control de les condicions de treball en la producció.
•  
• • Estabilitat Laboral de la productora i la distribuïdora: compromís de les empreses amb les persones que hi treballen, a través de la durada prevista en la relació contractual amb cadascuna d'elles.
•  
• • Tipus d’envàs i/o embalatge: si no en porta i fem servir el nostre propi envàs o bossa reutilitzable millor, si en porta que sigui retornable i, com a mal menor, compostable. 
•  
• • Etiquetes, catàlegs i manuals: respectant la identitat cultural del territori on viuen les persones que compren el producte.
•  
• • Producte amb segell ecològic: tant si es tracta d’un bé o d’un servei que està reconegut per un impacte ambiental baix.

• • Desplaçament del producte fins al domicili: els desplaçaments amb vehicle afecten el benestar veïnal, que va més enllà d’uns carrers plens de vehicles i, d’una contaminació que perjudica la salut i genera canvi climàtic. L’espai públic és també lloc de trobada per l’intercanvi de punts de vista sobre els productes que consumim, per desenvolupar un consum conscient i responsable que faci camí cap a la sostenibilitat, i el trànsit de vehicles dificulta l’existència d’aquests espais.

Per la ciutadania, els resultats dels indicadors de qualitat de vida de les empreses i dels  productes ens permeten identificar els béns i serveis més sostenibles, fent aflorar allò que no observem a simple vista, per orientar el nostre consum conscient i responsable.

Per les empreses, els resultats dels Indicadors poden ser una font d’inspiració en la innovació d’operatives i estratègies més sostenibles i esdevenir bones oportunitats de negoci que no generin contradiccions entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)[4].

I per les administracions públiques i les entitats no lucratives poden constituir una guia a l’hora d’orientar-se cap a la sostenibilitat en les seves compres, contractacions i activitats de sensibilització social i ambiental, tenint en compte la part oculta de l’iceberg, que és la més gran.

[1] Alguacil, Julio (2000). Calidad de vida y praxis urbana: nuevas iniciativas de gestión ciudadana en la periferia social de Madrid. Madrid, CIS / Siglo XXI.

[2] Max-Neef, Manfred A. (1998). Desarrollo a escala humana: conceptos, aplicaciones y algunas reflexiones. Barcelona, Icaria Editorial.

[3] Doyal, Len y Gough, Ian (1994). Teoría de las necesidades humanas. Madrid,  Icaria / FUHEM.

[4]   https://sdgs.un.org/goals